Más de Ebre

Un equip d’arqueòlegs estudia els forns de ginebre de Riba-roja

La Universitat de Barcelona porta a terme una excavació per conèixer el funcionament d’aquestes estructures

N. SERRA

Whatsapp
L’equip que realitza la investigació està format per estudiants de tres disciplines diferents. FOTO: J. REVILLASFORN D’OLI DE GINEBRE A RIBA-ROJA. FOTO: JOAN REVILLAS

L’equip que realitza la investigació està format per estudiants de tres disciplines diferents. FOTO: J. REVILLASFORN D’OLI DE GINEBRE A RIBA-ROJA. FOTO: JOAN REVILLAS

El passat més recent, un equip de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) està realitzant una excavació arqueològica per comprendre com funcionava el forn de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Aquesta iniciativa va sorgir de l’associació Amics de Riba-roja que es va posar en contacte amb la institució per dur a terme aquesta investigació que compta amb el suport de l’Ajuntament del municipi.

S’estima que els forns de ginebre van ser utilitzats des del s. XVI fins a principis del segle passat. Aquestes estructures produïen un oli molt apreciat per les seves propietats curatives tant en persones com en animals. Aquest producte, a més, també es feia servir com a insecticida.

La UB, el 2019 va començar a estudiar el Forn d’Oli de Ginebre de Mariano Agustí a Riba-roja d’Ebre, un dels més ben conservats. Enguany, després d’un any de parada per la pandèmia, s’ha tornat a treballar sobre la zona per poder aprendre més sobre aquestes estructures. L’objectiu d’aquesta investigació és conèixer el funcionament i la cronologia dels forns de ginebre a través de la seva excavació. D’aquesta manera, es podria entendre com funcionaven.

En la campanya d’enguany, que ha durat del dos al vuit d’agost, s’ha continuat amb la feina del 2019. En aquell moment es va documentar el lloc on els troncs de ginebre deixaven l’oli i com aquest lliscava a través d’unes incisions a la pedra i es canalitzava cap a l’exterior.

Aquesta setmana, la investigació arqueològica s’ha centrat més en l’exterior d’aquestes construccions per veure com l’oli sortia cap a l’exterior i com es contenia en una pica que l’equip ha aconseguit documentar durant l’últim dia d’estudi. Durant la investigació també s’han trobat diversos murs, un d’ells, tal com expliquen des de l’equip de la UB, funcionaria com a forn i és un dels més grans dels que hi ha a Riba-roja. Un altre mur trobat serviria, segurament, per conduir les terres i l’aigua que baixen del vessant per apartar-ho d’allà on es recollia l’oli.

En l’excavació hi han participat nou persones: la directora Científica de la campanya, la doctora en arqueologia Queralt Solé; la directora de l’excavació, Laia Gallego, i set alumnes de diferents cursos i disciplines de la Universitat de Barcelona com arqueologia, història i història de l’art. Durant uns dies, aquest equip ha treballat per entendre i recuperar la memòria d’aquests forns. «El que busquem és justament entendre com funciona aquesta estructura perquè es van utilitzar fins a principis del s. XX i avui en dia en queda molt poca memòria. La majoria no sap ni com funcionaven. L’objectiu és que l’arqueologia, juntament amb altres disciplines que els han estat estudiant, puguin aportar alguna cosa respecte al funcionament d’aquests forns», explica Laia Gallego, i destaca que fins ara aquestes construccions s’han estudiat en l’àmbit antropològic i històric i just comencen a ser més estudiades en l’àmbit de l’arqueologia: «Aplicar l’arqueologia és una forma de dignificar aquest patrimoni, que no és espectacular ni és la gran troballa, podríem dir, però és una estructura que, d’altra banda, resulta bastant exòtica per a totes les generacions de les quals aquests forns no formen part de la seva vida quotidiana. Tot i que el forn que estem estudiant seria d’època contemporània, ens parla d’un món que no és el que vivim nosaltres. No té res a veure aquesta protoindústria que estem estudiant amb el context actual».

Estudis de laboratori

A més de la recerca de camp, per tal d’entendre el funcionament dels forns d’oli de Ginebre, Gallego explica que també es fan estudis de laboratori. «De cara al futur seguim prenent mostres de sediment, com ja vam fer en l’anterior campanya, per analitzar-les als laboratoris d’arqueologia de la Universitat de Barcelona. Esperem treure conclusions al voltant de quines restes vegetals trobem en el sediment en diferents estrats, per exemple els que trobem a l’interior del tupí, que en principi han de tenir més a veure amb el ginebre. Analitzem mostres del sediment, els carbons i la resta de vegetal que queda en la terra que excavem, més enllà del que és més habitual que són les anàlisis de ceràmica i altres materials que van sortir», apunta Gallego.

Temas

Comentarios

Lea También