Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un estudi alerta del feble impacte ecònomic de la implantació eòlica

Afirma que en el cas del parc eòlic de la Fatarella només el 5,61 % dels diners generats pel parc van revertir al conjunt del territori
Whatsapp
Imatge del parc eòlic de la Fatarella, a la comarca de la Terra Alta. Foto: Joan Revillas

Imatge del parc eòlic de la Fatarella, a la comarca de la Terra Alta. Foto: Joan Revillas

«La implantació de l’energia eòlica a la Fatarella ha tingut una incidència econòmica molt desigual sobre els diferents agents implicats». Aquesta és la primera frase de les conclusions de l’estudi que l’economista i exfutbolista Oleguer Presas ha fet sobre el procés d’implantació d’una central eòlica al municipi.

L’estudi analitza els beneficis econòmics que generen els parcs i com reverteixen en el territori. En el cas de la Fatarella, l’any 2012 només un 5,61% dels diners generats per la central –uns 300.000 euros– van revertir sobre el conjunt del territori. Una quantitat que «pot millorar el benestar de la població, però s’ha d’anar molt més enllà per parlar del desenvolupament del territori», ha manifestat l’economista.

L’estudi aprofundeix en el fet que el desplegament de l’energia eòlica «només segueix criteris de rendibilitat econòmica i no aconsegueix el desenvolupament del territori que havia promès».

Les centrals eòliques «s’intenten promoure amb la idea que aconseguiran el desenvolupament d’un territori, i es pot demostrar que aquest model ha fracassat», ha sentenciat Presas. Així, ha detallat que no aconsegueixen revertir dinàmiques ni de despoblament ni d’atur, per exemple. Tot i això, ha volgut deixar clar que «els problemes que afecten aquests territoris són estructurals, molt més de fons, i és un error pretendre que aquestes centrals siguin capaces de revertir aquests problemes».

Finalment, el treball dóna un consell als municipis que tenen centrals eòliques: reduir la seva dependència respecte a les empreses energètiques que exploten aquestes instal·lacions.

«La situació hauria estat molt diferent si s’haguessin afrontat aquestes iniciatives de manera comarcal o més global», ha assegurat Presas.

D’aquesta manera, el territori hauria pogut decidir on instal·lar les centrals, com distribuir els ingressos que aporten o quines són les retribucions que s’han de rebre, «prioritzant els criteris socials enfront dels econòmics», ha finalitzat l’economista.

L’economista també ha alertat de la concentració territorial de centrals eòliques a les demarcacions de Tarragona i Lleida, mentre que a les comarques gironines o a l’àrea metropolitana de Barcelona no n’hi ha cap. «No pretenc entrar en una competència entre comarques», ha aclarit, «però aquesta concentració no es pot explicar només a partir dels rangs de vent», ha dit.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También