Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un estudi de l'ICRA detecta contaminants en marisc i peix d'estuaris i zones de pesca costanera d'Europa

Els nivells d'alguns fàrmacs no estan regulats per la normativa i ara s'estudia la presència en aliments de consum humà
Whatsapp
D'esquerra a dreta, el subdirector de l'ICRA, Sergi Sabater, el director, Damià Barceló, i les investigadores Sara Rodríguez i Diana Álvarez. Foto: ACN

D'esquerra a dreta, el subdirector de l'ICRA, Sergi Sabater, el director, Damià Barceló, i les investigadores Sara Rodríguez i Diana Álvarez. Foto: ACN

Un estudi de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) ha detectat la presència de diversos contaminants en desembocadures fluvials i zones costaneres de pesca i aqüicultura en diversos punts d'Europa com el delta de l'Ebre. Segons l'estudi, la presència d'aquests contaminants pot procedir tant dels abocaments als rius com dels antibiòtics donats als peixos de les piscifactories, tant fluvials com marítimes, que acaben contaminant la resta de la desembocadura i costa. Aquests contaminants s'han detectat, en quantitats baixes, en peixos i marisc, i s'estudia si pot arribar a passar als éssers humans a través del seu consum.

 

L'estudi va començar el 2013 i durarà fins el 2017. Té un pressupost de 4 milions i hi participen 12 grups de recerca i set petites i mitjanes empreses. S'ha desenvolupat al delta de l'Ebre, l'estuari del Tajo, el delta del Po (Itàlia), l'estuari del riu Escalda, a Holanda, i el fiord de Fureholmen Solund, a Noruega.

 

Per fer l'estudi es van analitzar mostres de macroalgues, musclos, cloïsses, ostres, molls i llenguados procedents d'aquests punts marítims, considerats força contaminats. Així, es van detectar fàrmacs i disruptors endocrins en bivalves i peixos, i alguns fàrmacs en les macroalgues. Els components més detectats van ser un psicofàrmac i un antibiòtic d'ampli espectre en els musclos i un retardant de flama, molt present en estores o tapisseria de cotxes, en els molls. Aquests compostos no tenen actualment nivells màxims permesos en els aliment, però l'estudi reconeix que els animals analitzats no anaven destinats al consum humà. En una segona etapa de l'estudi s'analitzaran mostres comercials d'aquestes espècies.

L'estudi proposa una llista de compostos candidats per prioritzar en futurs estudis i la seva possible legislació.

Per la seva banda, el subdirector de l'ICRA, Sergi Sabater, ha presentat una investigació sobre l'efecte multiplicador que té la doble presència de substàncies químiques, com nitrats i fosfats, i microcontaminants orgànics, com productes farmacèutics, pesticides o retardants de flama. S'han analitzat diversos punts de rius ibèrics com el Llobregat, l'Ebre, el Xúquer i el Guadalquivir, i l'efecte dels contaminants sobre biofilms, invertebrats i algues. Els punts més deteriorats eren el corresponents a zones agrícoles i urbano-industrials.

De fet, s'ha comprovat que el que més afecta el deteriorament de la biodiversitat és la presència de contaminants ambientals com nitrats o matèria orgànica a l'aigua, fins al 10% dels casos; en el 8,4% dels casos la causa principal eren els usos del sòl; i els microcontaminants orgànics eren els causants de l'1% de la reducció de biodiversitat. En canvi, quan els tres elements causals eren presents simultàniament, el deteriorament es multiplicava, cosa que passava en el 45% dels casos. Això, segons Sabater, suposa que un entorn afectat per algun tipus de factor estressant ambiental o contaminant és més vulnerable si es presenta un altre factor.

La investigadora de l'ICRA Sara Rodríguez ha presentat una investigació que ha utilitzat una nova metodologia per detectar l'empitjorament de la salut ambiental a la comunitat aquàtica. Es tracta de la metabolòmica, que detecta afectacions fisiològiques i canvis en les concentracions de metabòlits endògens dels organismes. Aquestes molècules es poden usar com a biomarcadors, que permeten la detecció precoç de factors d'estrès que alteren l'ecosistema.

Amb aquesta metodologia s'han identificat per primer cop les alteracions metabòliques en un biofilm fluvial a causa de l'estrès químic, provocat pels fàrmacs presents a l'aigua, i per l'estrès físic provocat per la sequera.

Els tres treballs s'han presentat en el marc del 25è Congrés Anual de la Societat de Toxicologia i Química Ambiental (SETAC), que se celebra a Barcelona entre aquest diumenge i dijous, i que reuneix més de 2.500 experts en medi ambient de 69 països, sobretot europeus i mediterranis, però també de Brasil o Estats Units. El tema central és la protecció del medi ambient en un món multiestressat.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También