El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Un equip d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i de la Swinburne University of Technology d’Austràlia es troba fent una expedició al Parc Natural dels Ports per caçar libèl·lules.
Els investigadors s’han inspirat en les ales d’aquest insecte per tal de crear nous materials sintètics bactericides amb aplicacions mèdiques.
I és que les ales de les libèl·lules tenen propietats antibacterianes, per això l’insecte és un dels depredadors més hàbils, amb una eficiència de captura superior al 95 %, i estudiar les seues ales permetrà entendre’n millor el funcionament.
En concret, cada centímetre quadrat de les ales d’una libèl·lula està dissenyat per matar més de 100.000 cèl·lules bacterianes per minut. Les estructures complexes d’aquestes ales són objecte d’interès per part de científics d’arreu del món, que hi veuen múltiples possibilitats d’innovació en el camp de l’enginyeria de materials. Ara, aquests exemplars caçats al Parc Natural dels Ports seran utilitzats en experiments al sincrotró de Grenoble, a França.
Aquest equip d’investigadors ja va publicar un estudi sobre el potencial bactericida de les ales d’una libèl·lula amb el silici negre sintètic, una nanoestructura creada a partir d’una tècnica de gravat amb ions reactius sobre una làmina de silici tractada amb un compost de sofre. El resultat de la investigació va demostrar que, tot i la diferència en la química de la seua superfície, tant les ales de libèl·lula com el silici negre són letals per a certes espècies de bacteris
Per tal de donar solidesa al nou estudi, els investigadors necessiten examinar ales de libèl·lules d’indrets geogràficament molt diferents i d’aquí haver arribar fins els Ports.
L’expedició forma part de les activitats del projecte ITN-SNAL, Smart Nano-objects for Alteration of Lipid bilayers, coordinat per la URV, que investiga el disseny i la síntesi de nous biomaterials capaços de modificar les propietats de les membranes.
L’investigador de la URV Vladimir Baulin és el coordinador d’aquesta xarxa, i els investigadors també han comptat amb la col·laboració de Pere Luque, del Museu de les Terres de l’Ebre, entomòleg especialitzat en libèl·lules de Catalunya.
