Un mural d’Ignasi Blanch i una placa recorden l’1-O al pavelló de Roquetes

Roquetes, al Baix Ebre, va recordar ahir la violència que el municipi va viure l’1-O amb la intervenció de la Guàrdia Civil, que va deixar quinze ferits. Al pavelló poliesportiu que va funcionar com a col·legi electoral, es va destapar una placa commemorativa, que inclou un codi QR per accedir a les imatges d’aquell dia, i l’artista local Ignasi Blanch va pintar un mural en record de l’actitud pacífica dels veïns del municipi. 

Al mural es veuen diverses figures d’homes i dones amb ales «com a símbol de sortir sempre endavant», segons Blanch, que va explicar que parteix de la idea de «l’au fènix, que surt de les brases, reneix i sempre tira endavant»: «la gent de Roquetes té aquesta força i no hi ha qui ens aturi». 

L’alcalde, Francesc Gas, va recordar que els veïns del municipi van respondre «de forma exemplar i molt digna» intentant «impedir» l’entrada de la Guàrdia Civil «amb els braços aixecats i crits de ‘volem votar’». 
La placa és resultat d’una iniciativa popular, que ha recollit diners perquè es pogués instal·lar una làmina on es descriguessin els fets ocorreguts l’1-O. «Descriu els fets, lamentables, on l’Estat va dur a terme una actuació totalment repressiva contra la gent que, de manera lliure i pacífica volien exercir el seu dret a vot», va lamentar Gas, tot recordant que la Guàrdia Civil va acabar intervenint dues de les urnes, que contenien més de 600 vots.

En l’acte per destapar la placa, es van organitzar activitats de caràcter festiu com fer dibuixos per la pau o tornar a situar uns cartells identificatius en un parterre que va ser «destrossat» per la policia en la seva entrada.

Després que l’Ajuntament oferís assessorament jurídic, han estat deu dels quinze ferits que hi va haver al municipi a conseqüència de l’actuació policial els que han decidit emprendre accions legals. En concret, set ho han fet de forma directa a partir de la iniciativa popular del consistori, mentre que dos més han presentat la denúncia individual «per reclamar a través dels jutjats que es penalitzin aquestes agressions», segons l’alcalde. Els ferits també volen que s’acrediti que la seva presència al col·legi electoral era «totalment pacífica».

Durant la jornada també es va reclamar la llibertat dels líders de l’ANC i Òmnium i dels consellers empresonats.