Un tresor amagat davant del Delta

Tres tones de bales de plom, un canó de bronze amb l’escut del rei Jordi III d’Anglaterra, el timó del vaixell, barrils de pólvora, peces d’artilleria, desenes de monedes, l’empunyadura d’una espasa, una ampolla de vi d’Alacant, botes, sabates... Aquests són alguns dels tresors que amagava, en bon estat de conservació, un vaixell del segle XIX enfonsat davant la costa de Deltebre.

Després de Deltebre, arriba a Tortosa fins el 30 de juliol del 2017 l’exposició ‘Deltebre I, la història d’un naufragi’, la mostra dedicada al vaixell del segle XIX enfonsat davant la costa ebrenca. Es tracta de la història real d’un vaixell de transport militar de l’armada anglesa, que va ser enfonsat a la desembocadura de l’Ebre l’any 1813 en el marc de la Guerra del Francès.

El vaixell formava part de la flota aliada comandada pel tinent general anglès John Murray i anava, carregat de munició, de retorn al port d’Alacant després de participar en un atac frustrat per alliberar Tarragona del domini napoleònic.

A l’exposició als Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre (Palau Oliver de Boteller de Tortosa) es poden veure objectes extrets del fons del mar en les diferents campanyes arqueològiques que s’hi han dut a terme des del 2008, i també restes de munició, roba de la tripulació, instruments de navegació o una ampolla de vi Fondillón d’Alacant que s’ha conservat.

El timó de la nau, grandiós, també es conserva intacte, la qual cosa és una excepcionalitat en aquesta mena de troballes navals.

L’exposició compta, a més, amb un elaborat catàleg amb textos novel·lats de Carlota Pérez-Reverte.

L’any 2008, el pescador Carlos Somolinos va localitzar aquesta nau a uns sis metres de profunditat i des de llavors es porten fent diverses campanyes per recuperar material, ja que es tracta d’un jaciment molt prolífic.

«Tortosa era una ciutat estratègica durant la Guerra del Francès», explica l’historiador Roc Salvadó en relació al context històric. «Napoleó ordena conquerir Tortosa i després baixar cap a València».

Ara, al vaixell, de 35 metres d’eslora i del qual encara no se’n coneix amb certesa el nom, ja no queda material i l’excavació es dóna per finalitzada.

Conservar el vaixell

D’aquesta forma, la propera campanya del 2017 dedicarà els seus esforços a conservar l’esquelet del vaixell i properament es publicaran els resultats.

«Traure el vaixell a la superfície és molt costós i complex. Es conservarà millor dins de l’aigua que fora», explica l’arqueòleg dels Serveis Territorials, Joan Martínez. «El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha fet un treball envejable. El procés de recuperació ha sigut lent, sobretot de la fusta. La sal marina i l’aigua conserven els objectes molt millor. En traure’ls a la superfície, la sal es cristal·litzaria i els faria malbé i acabarien desapareixent», detalla.

La mateixa exposició inclou un exemple de com l’equip tècnic, amb els productes químic adients, ha pogut conservar les peces, i com haguessen quedat amb el pas dels dies de no haver-ho fet.

El vaixell encara té sorpreses i misteris a explicar, com deixar conèixer el seu nom correcte, i acabarà de cloure, així, els seus dos segles de silenci.