Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Una família d'Amposta, a punt de ser expulsada del país per un delicte que no va cometre

Balwant Singh, el patriarca i afincat a Amposta des de fa 14 anys, reclama 167.000 euros 
per d’anys i perjudicis pels problemes que va afrontar al ser suplantat en un judici

Núria Messeguer

Whatsapp
Els dos fills, l’esposa d’un d’ells i la mare de la família Singh, al balcó de casa seva. Foto: Joan Revillas

Els dos fills, l’esposa d’un d’ells i la mare de la família Singh, al balcó de casa seva. Foto: Joan Revillas

La família Singh reclama a l’Estat una indemnització de 167.000 euros d’anys i perjudicis, ja que els van culpar un delicte que ells no van cometre. Ni tan sols eren conscients d’aquesta situació, ja que Balwant Singh, el patriarca, va ser víctima d’una suplantació en un judici.

Tot va començar l’any 2010, quan una altra persona va donar positiu en un control d’alcoholèmia, aquesta va enganyar als agents i els va facilitar una altra identitat, que casualment, era la de Balwant Singh. Es va celebrar un judici ràpid unes hores després al Jutjat número 2 d’Amposta. El farsant va acceptar la condemna que era pagar una multa, d’uns 500 euros aproximadament i així lliurar-se dels quatre mesos de presó. La multa mai li va arribar al vertader culpable, però a l’autèntic Balwant sí.

«Una família modèlica»

Balwant Singh vivia al país des del 2003 i en aquell moment, treballava en una prestigiosa empresa càrnia ebrenca. Després d’anys treballant a Amposta va aconseguir l’any 2006 que tota seva família vingués a Espanya. La mare i el germà gran treballaven, i els dos fills petits estudiaven. «Van arribar a Càritas el novembre del 2009 abans de tot aquest embòlic» explicava Adela Ortí, directora de Càritas Amposta. «Són una família exemplar, estan molt integrats, són molt bona gent i molt treballadors» continuava. «Ells mateixos ens van explicar la situació que vivien i des de Càritas i des de l’Ajuntament els hem ajudat i afavorit a renovar igualment el padró municipal, ja que érem conscients d’aquesta injustícia».

El poble Singh prové de l’Índia i predica el sikhisme, una filosofia de vida que es basa en meditar, treballar i compartir. Són gent senzilla, modesta i treballadora. Per aquest motiu Balwant era un modèlic treballador, però això no va impedir que la Subdelegació del Govern de Tarragona li denegués el permís de treball i la residència a Espanya. Balwant no entenia el perquè d’aquesta jugada, però ràpidament els funcionaris li van explicar que sobre ell pesava una condemna del Jutjat número 2 d’Amposta per conduir ebri. A part, li van comentar que tant ell com la seva família havien de ser expulsats del país i retornar a l’Índia. Balwant, que encara no parlava gaire bé castellà, es va esforçar a explicar que ell no hi havia comes tal delicte i que no tenia carnet de conduir ni tampoc cotxe.

Va ser llavors quan la família va buscar un advocat d’ofici, la senyora Almudena Encinas i a través d’un recurs va aconseguir aturar l’expulsió de la família i concedir-los el permís de treball l’any 2016. Moment en què el Tribunal Suprem, en una resolució del president Manuel Marchena va constatar que efectivament el senyor Balwant havia estat suplantat. Però des del 2010 al 2016 la família va haver de malviure «han estat uns anys molt durs, hem patit molt, tots vam perdre els nostres treballs i el meu germà va haver d’abandonar els estudis per treballar i ajudar a casa, perquè no havíem de menjar i totes les mans eren bones» explicava el fill gran de Balwant, Arvinder. «Vivíem de Càritas i de treballs temporals al camp», uns treballs que com explicava el fill, podien ser d’un o dos mesos i a vegades únicament setmanes. «Hem estat fins a un o dos mesos sense treballar, no perquè no volguéssim, sinó perquè no podíem».

Almudena Encinas, es va involucrar per complet amb aquesta injustícia i quan va deixar la seva tasca d’advocada de torn d’ofici es va convertir en la seva advocada oficial. «Em van dir que no em podien pagar amb res, perquè no tenien res, però hi ha vegades que has de deixar de ser advocat i has de ser persona», explicava al Diari.

«Esgotar totes les vies»

«És una família adorable» afegia Encinas, «i tot i saber que la justícia no va ser justa, mai han perdut l’esperança i confien que la justícia els donarà la raó». Aspecte que també comentaven Esther Espuny, orientadora de Càritas i Adela Ortí, directora de Càritas: «són un exemple de valentia, mai ha perdut la il·lusió per seguir lluitant».

Ara per ara, la família ha interposat un recurs de reposició perquè se’ls va desestimar la indemnització demanada. La van posar el 10 d’agost i amb el termini d’un mes es confirmarà si tenen el dret a la indemnització o no. «Si és per fer justícia, cal esgotar totes les vies» explicava l’advocada.

Temas

Comentarios

Lea También