Una mirada a 'la 340'

Guillem Barberà és l’autor de l’exposició ‘La N340’, la quarta mostra del cicle d’estiu Ebre, Art & Patrimoni, organitzat pel Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre. L’exposició s’ha inaugurat al Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, i estarà oberta al públic fins al 18 de setembre.

El tema gira al voltant de la N-340. «Vaig pensar que era un tema bonic de fer. Per a mi la N-340 és com el riu modern, lloc per on entren totes les mercaderies, per on entra i surt tot de les Terres de l’Ebre», explica Barberà.

L’obra es desenvolupa en quatre blocs temàtics. En primer lloc tenim la N-340 com a subjecte, un lloc amb vida pròpia. El segon bloc engloba la vida que es crea al seu entorn, amb els camioners que hi transiten i s’hi allotgen, les prostitutes que duen a terme el seu negoci, els pagesos amb els seus camps, les benzineres o els restaurants, i tot el que es genera al seu voltant. Un tema que lliga amb el tercer bloc, la via com a frontera, separació de negocis i camps de terra a banda i banda de la carretera.

Per últim, la N-340 com a espai o sensació de mort, amb les manifestacions que s’organitzen habitualment tallant la via, la mort de persones i animals en accidents, la mort dels negocis situats a la vora de la carretera, un tema que està en el centre del debat polític i ciutadà entre la població ebrenca. En mig de l’exposició, per dividir el passadís de magnífiques imatges que capten tot aquests tipus de moments viscuts a la N-340, trobem un altar amb la frase que es diu en totes les manifestacions que tallen la via: ‘Un minut de silenci per tots aquells que no saben que moriran a la N-340’. Es tracta d’una creació de Maria Pons, a petició de Barberà.

L’autor assegura que en l’exposició no volia tractar el tema de la mort de manera molt evident, ni mostrar imatges d’un accident, ni les pancartes de les manifestacions, ni res que es dirigís directament al tema. En realitat, l’únic que hi ha en l’exposició és la imatge d’una dona gran asseguda en una cadira assenyalant amb la mà la carretera, i on es veu el cotxe dels mossos al darrere, que evidencia que és el moment d’una manifestació. Tot i això, Barberà creu que d’alguna manera, en l’exposició s’havia de mostrar aquesta part de la via.

Llavors, es va decidir fer l’altar, per evidenciar aquesta part més reivindicativa contra els terribles successos de la N-340, amb la intenció de conscienciar a la gent, de fer pensar en els riscos d’aquesta carretera, una via perillosa tant per a les persones com per als animals.

L’autor comenta que quan es va decidir per aquest tema, el primer que va fer va ser anar a buscar la N-340 que ell tenia al seu cap, aquell lloc on es venien melons a la vora de la carretera. Des d’aquell moment afirma que es va adonar que la via ha canviat molt, s’ha convertit en una via més ràpida, de pas, i no tant interpoblacional. «La vida que hi havia al seu voltant a desaparegut bastant», assegura Barberà.