Una vident, acusada de matar la seva parella per cobrar les assegurances

Sembla una història de l’Espanya profunda, però és un cas real que va tenir lloc fa vuit anys el Perelló on va morir un home per uns trets. Mentre l’acusació sosté que va ser la seva companya sentimental –ara processada– per cobrar dues assegurances per un import total de 120.000 euros, la defensa ho nega. La dona, en el seu dia va trucar al telèfon d’emergències 112, va dir que havien estat uns caçadors. Però el tipus de projectil no quadrava. La instrucció ha estat plena d’aturades. Quan semblava que havia acabat, l’Audiència ho revocada. I d’una imputada inicial s’ha passat ara a tres. A la llista inicial de la presumpta autora de l’homicidi s’ha sumat la seva filla i el gendre. I és que els comptes corrents on van anar a parar els diners anaven eren del matrimoni, perquè la principal acusada tenia molt deutes i li eren embargat els diners. Un cas molt enrevessat que un tribunal popular acabarà jutjant.

La sospitosa del crim havia viscut a Lleida i el 2016 residia a Deltebre amb un home –la víctima–. La parella tenia nombrosos deutes: préstecs hipotecaris, crèdits al consum, targes de crèdit amb impagaments, comptes corrents al descobert, préstecs personals, etc.

El relat del jutge instructor

En una de les interlocutòries del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tortosa es relata com el jutge veu els fets. El 26 de novembre de 2013, la parella va anar a una finca situada al terme del Perelló en un vehicle Volkswagen Toural de color blau. El lloc, que s’hi accedeix per la carretera que va cap a Rasquera, és propietat d’un amic de l’home. És de difícil accés i de molt poc trànsit de persones. La parella ja hi havia estat altres vegades.

Van aparcar el vehicle al costat de la caseta al volant de les 7.20 hores. A les 7.35 hores, la dona «amb intenció d’acabar amb la vida de (...), per si mateixa o amb auxili de tercera/s persona/s no identificada/es, disparà de forma totalment sorprenent i inesperada diverses vegades sobre (...) quan aquest es trobava en el camí existent a la finca». La víctima no es va poder defensar de cap manera. Va fugir camí amunt, cap on es trobava el cotxe, caient a la mitat del trajecte boca avall. Aquí va rebre un o més dispars, un d’ells a la cintura, amb orifici d’entrada a la part baixa de la regió lumbar i sortida a la zona suprapúbica, que li va travessar el cos. Es va produir una osca en el cuir i va trencar la sivella del cinturó que portava, quedant en el terra sota el cos, tant la sivella com una bala semiblindada.

El jutge segueix el relat. La dona no va auxiliar la seva parella ni va efectuar cap tipus d’assistència. Per si mateix o amb auxili de terceres persones, va treure la cartera de l’home amb la intensió de simular un robatori. Va deixar passar el temps fins a les 8:11:39 hores, que va trucar al 112. Va dir que la seva parella havia petit un accident en el qual uns caçadors li havien disparat i que es trobava en un lloc al qual no havia anat mai, per la qual cosa no podia concretar-lo. El metge d’Urgències del SEM li va indicar «de forma clara i concisa» a la dona que li fes els primers auxilis. Li va dir que «intenti amb alguna cosa de roba tapar-li la ferida mentre ve l’ambulància», «necessito que el posi boca amunt», «posi la boca amunt i comenci a fer-li compressions toràciques», «posi’l boca amunt i comenci a fer compressions al centre del pit. Cada 30 compressions dues ventilacions», «posi les dues mans sobre el pit i cada 30 compressions faci dos de boca a boca», sense que la dona ho fes.

Arriba el personal sanitari

Finalment, passades les 8:28:42 hores, quan l’home havia mort, la dona va facilitar als serveis d’emergència instruccions clares del lloc on es trobava. Una vegada els serveis sanitaris van trobar la investigada a l’extrem del camí principal que dona accés a la finca, van acudir on es trobava l’home i tan sols van poder constatar que havia mort. La dona fou detinguda per un delicte d’homicidi. Passà a disposició judicial i fou posada en llibertat.

La dona va contractar, per sí mateixa o a través de l’home, un mínim d’onze pòlisses d’assegurança. Totes tenien ella com a beneficiària. Però en dues es va canviar a favor de la filla. Després la mort de l’home, la principal encausada va presentar papereta de conciliació contra aquestes dues companyies d’assegurances. Com que aquestes no volien pagar, la dona va presentar un procediment civil contra elles. Mentre aquest s’estava tramitat, les companyies van pagar 60.000 euros cadascuna. Els diners els va rebre la filla. I a partir d’aquí hi ha un seguit de transferències a altres comptes corrents a nom de la parella però on la mare figura com a autoritzada, i on ella podia treure diners amb la tarja que tenia assignada.