Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Una xarxa de ciutats, clau per al creixement de l’Ebre

Un estudi de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV apunta que cal superar els localismes i la mentalitat de perifèria

Maribel Millan

Whatsapp

Les Terres de l’Ebre es perfilen com una suma de ciutats mitjanes i petites que, si estan connectades i treballen de forma conjunta, tindran una oportunitat única de creixement econòmic enmig del corredor del Mediterrani, en el marc de la megarregió Lió-Barcelona-Alacant. Així s’apunta a l’estudi ‘La Xarxa de Ciutats a les Terres de l’Ebre. De realitat incipient a motor de desenvolupament?, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili i la Fundació URV, en el que es fa una diagnosi de la situació actual del territori i s’apunten algunes accions a seguir. Un informe que han presentat el seu autor, Josep Maria Piñol de la Fundació URV i el director de la CELiR, Juan Antonio Duro, aquest dijous al campus Terres de l’Ebre. 

 El 65% dels poc més de 180.000 habitants de les Terres de l’Ebre viuen en 9 municipis del Baix Ebre i Montsià, repartits en dues corones, la primera de les quals amb Tortosa al capdavant, i integrada també per Amposta, Roquetes i l’Aldea. Altres sistemes o pols poblacionals es troben al Delta (Deltebre-Sant Jaume d’Enveja), Móra d’Ebre i Móra la Nova, Flix-Ascó, Gandesa, el riu Sénia (Ulldecona i la Sénia), el litoral nord (l’Ametlla i el Perelló) i el litoral sud (Alcanar i Sant Carles de la Ràpita). L’objectiu seria treballar per integrar millor aquests «sistemes», de manera que es vertebri el territori de portes endins alhora que es connecta amb altres nodes del país i es posiciona en els corredors de desenvolupament. «Si s’implementa de manera correcta el conjunt pot ser superior a la suma de les parts», argumenta Piñol.

Però per aconseguir-ho cal superar l’actual marc mental i la «mentalitat de perifèria», així com els localismes i els «mimetismes entre ciutats». Així, cada nucli ha d’exercir el seu rol. «L’Aldea per exemple potser amb el ferrocarril un important centre logístic, o Gandesa un centre agroalimentari», apunta l’autor, tot assenyalant que avançar en la creació d’aquesta xarxa dependrà de la voluntat dels municipis i del suport de les administracions superiors, així com també d’una estratègia compartida com a territori.

Com accions concretes, el document proposa una priorització consensuada de la mobilitat, l’autovia A-7 i la gestió dels peatges, consolidar com a nodes les línies ferroviàries de l’Aldea i Móra la Nova, així com una estructura regional de transport públic (amb integració tarifària), entre altres.

Segons es destaca a l’estudi de la URV, per tirar endavant aquesta xarxa de ciutats no és necessari fer canvis en l’organització territorial ni crear organismes o administracions noves. Hi ha altres opcions vàlides, com posar en marxa una mancomunitat que integrés els quatre consells comarcals o una xarxa de municipis grans que hauria de servir per optimitzar recursos, prioritzar els punts estratègics de localització econòmica i establir una política integral de promoció, no només a nivell turístic (que ja es fa), sinó també d’assentament de noves empreses. 
En aquest sentit és fonamental, segons l’autor de l’estudi, «treballar en escenaris superiors als cicles electorals».

Temas

Comentarios

Lea También