Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ebre ENTREVISTA

Vicenç Lleonart: "Els delictes van baixar un 2% a les Terres de l'Ebre"

Parla el cap de la Regió Policial de les Terres de l'Ebre. Es van disparar el robatoris a establiments i, en canvi, van baixar a cases. També els furts, al contrari que a Catalunya. Lleonart està esperant també la implementació de la policia marítima

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
Vicenç Lleonart caminant pel pont roig de Tortosa, dimecres passat. FOTO: JOAN REVILLAS

Vicenç Lleonart caminant pel pont roig de Tortosa, dimecres passat. FOTO: JOAN REVILLAS

Recent sortit de l’acadèmia el 1995, Vicenç Lleonart va anar destinat a la comissaria del Baix Ebre. Després de passar per diferents indrets de Catalunya, fa tres mesos ha tornat a Tortosa, però en aquest cas com a intendent al front de la Regió Policial de Terres de l’Ebre. Té al seu càrrec mig miler d’agents. Aquest mosso, sortit de la vuitena promoció, es considera una persona senzilla, a qui li agrada fer de pagès el cap de setmana en el seu hortet, on hi té també gallines, i on comparteix l’estona amb la família i els amics.

Quant a l’intendent se li pregunta per les seves aficions, diu que abans era el futbol. Havia jugat en diversos clubs de veterans. Però quan tenia 44 anys es va trencar el menisc i això va suposar la fi de la seva ‘carrera’ de futbolista. Ara, li agrada caminar i fer senderisme amb els seus amics i família. I el viatge de la seva vida seria a Amèrica del Nord o Àfrica.

Vostè ha estat destinat nombroses vegades a les Terres de l’Ebre, la primera els anys 90? Què ha canviat?

A mi el que m’ha sorprès és que les problemàtiques delinqüencials no han canviat molt, perquè la priorat del territori no ha variat en tema de la prevenció de robatoris de la fruita seca i fruita dolça. Però hi ha dos aspectes que han canviat: el turisme, que segueix sent familiar i de qualitat però que ha potenciat el vessant gastronòmic, el relacionat amb l’interès cultural i paisatgístic; i a nivell de fets delictius quan vaig estar el 2010-2011 la majoria de problemàtiques eren de robatori a domicili, i que ara han baixat a la meitat. En aquella època teníem 1.000 denúncies i ara estem en unes 500.

També ha canviat que molts agents de pràctiques i companys que vaig tenir en aquella època ara estan liderant unitats regionals, àrees, etc.

Ha arribat a les Terres de l’Ebre quan l’any s’acabava. Quin balanç en fa?

Vaig arribar fa tres mesos, amb l’avantatge que coneixia el territori i els agents. Això m’ha facilitat l’acollida. La problemàtica principal segueix sent el món rural i ramader. El delictes que més pugen respecte el 2018 són el robatori amb força a establiments, amb un 28 per cent d’increment. La majoria de cassos són en bars. Es va detectar l’increment a principis d’any i es va treballar des de l’Àrea d’Investigació Criminal, on vam detectar un grup organitzat que es dedicava a aquests robatoris per rebentar màquines escurabutxaques.

També hem notat un increment del delicte de danys en un 6,3 per cent.

I els fets delictius que més baixen?

El que més baixa són els delictes contra el patrimoni, un 3,3 per cent. Estem contents perquè els robatoris a interior de domicili hem passat a menys de 500, i baixen un vuit per cent. És el tercer any que estem baixant.

Cal recordar que es tracta d’un delicte prioritari per al cos. Tot i aquest descens, seguim treballant. Si comparem les dades, si a Catalunya l’índex és de 3,6 robatoris per cada mil habitants, a les Terres de l’Ebre és 2,6. Si ho fem per mil habitatges, a Catalunya està en set cassos i a Terres de l’Ebre, en 4,3.

També baixa el que és el delicte estrella de les regions: el furt. S’han reduït un set per cent.

En general, és el tercer any que la Regió Policial baixa en fets, un dos per cent en l’últim any.

En aquests moments s’està en ple procés de recollida de l’oliva i cítrics. Hi ha un pla rural específic per vigilar el camp?

El bo dels anys del desplegament –amb els comissaris Monclús, com Comas i Estela–, dos vinien de Ponent i un de Tarragona. I els tres eren experts en el programa del món rural. Aquí es dona una dispersió de territori i de finques. Estem molt en contacte amb entitats, amb confraries, cooperatives, molins d’oli, magatzems. Abans de la temporada ens avancen si pujarà el preu d’un determinat producte i la collita. I a partir i comencen a treballar i ens reunim amb els sectors.

La seva incorporació com a cap de la Regió Policial ha comportat també canvis?

He seguit el consells dels meus caps i he vist com treballaven els agents. Arribar, escoltar, reunir-me amb els equips de comandaments per saber les necessitats pròpies, personals i laborals. És probable que en el temps es produeixen canvis.

Quina és la principal reivindicació que li fan els alcaldes?

Tinc 52 municipis. He intentat participar en tots els consells d’alcaldes i fins ara només he pogut assistir als de Terra Alta i Montsià. A més, m’he reunit ja amb els alcaldes de municipis caps de comarca i amb aquells que tenen Policia Local.

El que et diuen els alcaldes és el que volen des de fa temps, igual que el ciutadà i les entitats: la proximitat, que la patrulla es pari, entri a la botiga, en el bar, que parli amb els veïns, amb els de la finca. Anar molt de la ma en tema de les comunicacions amb les Policies Locals i cossos de vigilants.

Falten agents per cobrir tant de territori?

Crec que tal com estem a nivell de cos, voldríem més recursos materials i humans. El que hem de fer és amb el que tenim, optimitzar recursos, i coordinar-nos amb Policies Locals i vigilants municipals, i amb cossos de seguretat de l’Estat, com Policia Nacional en temes d’estrangeria.

Fa temps, Amposta era el centre del tràfic de drogues a les Terres de l’Ebre. Els cops policials han tingut efecte?

Soc conscient de cas. Sempre hem de vetllar per la salut publica. És veritat que Amposta i Alcanar eren punts importants. Es va contenir i reduir la problemàtica, però no hem de baixar la guàrdia. Es continua treballant.

Les Terres de l’Ebre han deixat de ser el principal punt d’entrada de droga a Catalunya?

Ha canviat. Hi ha investigacions obertes i no puc dir res més.

El fet de ser territori fronterer amb la Comunitat Valenciana i Aragó té incidència en la delinqüència?

Si. Potser no tant com abans, perquè els modus operandi canvien. Aquesta circumstància fronterera afecta perquè dificulta la línia d’investigació amb de la Guàrdia Civil de Castelló o Terol. Ha anat molt bé incorporar els Mossos al CITO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat). Ha provocat que allò que sigui interès es volca en el sistema i es coordina quan és necessari. Això ha facilitat operacions conjuntes en tot el territori.

Bandes organitzades de fora la comunitat catalana venen a actuar a les Terres de l’Ebre?

Grups criminals es belluguen per tota la província, però no actuen en zones de poca població. Sí que hi ha molta mobilitat.

El fet que la Regió Policial tingui moltes urbanitzacions quasi amagades, buides durant els mesos d’hivern, afavoreix també la concentració de delinqüents, especialment de bandes organitzades?

Els grups són molt itinerants. Però aquestes urbanitzacions estan molt buides i de seguida es veu si estan ocupades. Les bandes no poden passar desapercebudes, per la qual cosa no s’hi queden a viure.

Amb l’obertura de la comissaria de districte de l’Ametlla de Mar, la distribució del cos de Mossos d’Esquadra a les Terres de l’Ebre és la correcta o faltaria alguna comissaria més?

Estratègicament, ficar la comissaria a l’Ametlla ens ha anat molt bé, perquè fa de frontera amb la Regió del Camp de Tarragona. Una bona part de les denúncies de la prevenció venen de l’Ametlla.

Els correbous els donen molts mals de cap i també provoquen que hagin de destinar molts recursos?

Ens dona feina de prevenció i d’evitar enfrontaments i conflictes socials. Nosaltres –el cos de Mossos d’Esquadra- portem 300 anys i hem viscuts tots els canvis. I nosaltres ens adaptem a ells. L’any passat van acudir a més de 400 correbous.

Com està la implantació de la policia marítima?

El que sé és el que està publicat en premsa. El que desitjaríem? Tenir un destacament a la línia de costa de Terres de l’Ebre.

Ara tenim competències marítimes en prevenció i emergències o de pesca, a més de la part administrativa. De la part judicial s’encarrega la Guàrdia Civil.

En una altra vessant no menys important es el trànsit. Què passa a la carretera C-12 perquè hagi tants accidents?

És una via convencional, de doble sentit, que comporta un risc de col·lisió frontal o en un avançament. Enguany, la prioritat és incrementar la prevenció, amb controls de tot tipus i molta presència per fer tasques en prevenció. És l’objectiu prioritari.

Què o qui hi ha darrere dels accidents més greus?

Els accidents més greus van ser per factor humà.

Es pot fer més presència policial per reduir la sinistralitat?

Si es dirigeix bé i es miren bé els trams d’accident, ajuda molt. No és la solució final. La clau seria el desdoblament. Però més agents a peu de carretera ajudarà al factor humà, tant la presència com la sanció.

Amb les conduccions temeràries i negligents, avançaments antirreglamentaris i la distracció del conductor hem de tenir tolerància zero.

La gratuïtat de l’autopista també els ha comportar canvis?

També estem estudiant, junt amb el Servei Català de Trànsit, la intensitat mitjana diària (IMD) de l’autopista AP-7 amb la gratuïtat. Per dues vessants: per l’accidentalitat i com es comportarà a nivell delinqüencial, de furts en àrea de descans, de servei, etc.

Temas

Comentarios

Lea También