Els anys darrers tot ha canviat. En un dels aspectes que observem més transformacions és amb els animals que conviuen a la llar. Els que ja tenim anys hem viscut la gran transformació en el seu ús. Encara més aquells que vam créixer en un món on la ruralia era la base econòmica de la societat. En el meu article, doncs, desitjo contrastar les diferències dels animals que, en temps passats convivien en família dins les cases i com viuen en l’actualitat. Els contrast és enorme i ho vull remarcar perquè els grans, se’n recordaran, i els joves, que no ho han vist mai, ho coneixeran de bell nou. Les famílies pageses, fins els anys 60 del segle passat, vivien principalment de l’autoconsum i els animals s’usaven de forma indispensable per produir o per alimentar-se.
Ara, en canvi, quan sortim al carrer veiem com els propietaris de gossos, els passegen agafats pel collar. Els que no treballen, els treuen cada dia a passejar. Alguns a l’hora fixa destinada per fer exercici, sobretot els jubilats. Molts en passegen un o dos i, fins i tot, tres. I els que treballen, en plegar de la feina, caminen acompanyats pel gos. És una manera d’estirar les cames, mantenir un contacte social quan es troben amb altres persones. Sortir de casa amb el gos serveix per alliberar-se de la monotonia del treball; de la màquina, del despatx, de l’oficina o del taller. El sortir amb la mascota ajuda si fa no fa com anar a jugar al tenis o practicar qualsevol esport. També hi ha famílies que tenen un gat o un conill a casa i conviu amb els seus membres com si es tractés d’un fill o d’un familiar més. A vegades estimant-lo, fins i tot, amb tanta fermesa com a les persones. Els gats, els gossos, els conills o els ocells, són submisos i saben apreciar les atencions dels humans, com si fossin un membre més de la família.
No fa gaires anys, sobretot entre les famílies pageses als pobles rurals, convivien amb animals en un sentit diferent al que acabo d’explicar. Els animals domèstics els tenien perquè els necessitaven. El gos anava cada dia al camp amb el pagès i a més de la companyia, el seu principal objectiu era la caça. Cada dia el gos, mentre l’amo treballava la terra, marxava a caçar alguna bestiola que un cop l’havia agafat, la deixava on sabia que el pagès l’havia de recollir, sobretot els conills que eren molt abundants. Les estades del pagesos a les finques podien durar dies i a vegades una setmana, fins que no acabaven les tasques que havia de realitzar. Marxaven a treballar amb l’animal –la mula o el matxo- i llauraven la terra principalment per matar l’herba o per preparar-la per sembrar. L’animal també es feia servir per portar el carro i per carregar-lo dels útils o transportar els fruits recollits o la llenya per cuinar o per escalfar-se. Els transports eren lents. Costava hores d’arribar a la finca i s’hi podien quedar a menjar i a dormir. A la majoria dels trossos disposaven d’una cabana on podien refugiar-se a la pallissa per dormir. Tenien la llar de foc on podien coure’s la menjada i la cisterna per disposar d’aigua fresca. En acabar el treball d’una finca marxaven a una altra. Normalment només els diumenges se’ls passaven a casa, anaven a la barberia a afaitar-se, i per la tarda passaven l’estona a la taberna. La roba interior i exterior se la canviaven cada quinze dies. Si passaven la setmana al tros, els conills o altres animals se’l menjaven al lloc. Si els animals caçats eren més dels que podia consumir els portava per nodrir la família. Tant és així que quan sobrava molta carn de conill la conservaven a la gerreta i oli d’oliva.
L’animal –el matxo, la mula i, a vegades, la somera- vivien estabulats al baixos de la casa. Al costat de l’estable hi tenien el porc que es comprava de mamelló per Sant Antoni, al més de gener, per sacrificar-lo i fer-ne el mondongo al cap d’uns onze mesos en començar l’hivern, quan pesava uns dos-cents quilos. A algunes cases tenien un corraló a la part del darrere on criaven l’aviram, els conills i les cabres. Aquestes eren molt importants per la família per la llet que produïen i de la que sobrava en feien formatgets. A les golfes hi tenien coloms que volaven.
Lliures pel camp i s’alimentaven del que trobaven. Podien marxar quilòmetres on menjaven el gra que volien i ja tips, tornaven al colomar. Els colomins eren una menja exquisida, sobretot per xiquets, malalts i parteres. Per tant, els animals casolans no servien per companyia. Es sacrificaven, les gallines ponien ous, les cabres donaven llet i formatge, i disposaven de proteïna animal durant tot l’any sense necessitat de comprar-ne. Les famílies eren autosuficients amb el que collien dels horts, les fruites dels camps i dels animals que sacrificaven. Només per les festes grans compraven abadejo, ganyims o peix fresc.
Els gats tenien la missió de netejar la casa de rates per evitar que es mengessin els aliments emmagatzemats que guardaven, com blat, oli, ordi, patates, verdures, ametlles, tomàtecs, avellanes, nous i altres fruits, molt buscats pels rosegadors. Els gats netejaven tots els racons de la casa. Entraven i sortien per les gateres que eren uns forats rodons a la part baixa de la porta, situats a uns vint centímetres d’altura del carrer i gaudien de llibertat per sortir i entrar.
Les cabres anaven cada dia al camp. Unes hi anaven amb els pastors professionals, a canvi de deixar-li agafar terres de la seva propietat. A primera hora del matí, la dona de la casa les soltava al carrer i elles soles s’ajuntaven al ramat de bestiar del pastor. Per la tarda, abans de fer-se fosc, en acabar la pastura, tornaven a casa. Altres, el pagès les portava lligades al carro i les soltava en arribar al camp, menjant el que volien.
Com a conclusió, avui es disposen d’animals de companyia i no gaires anys abans, habitaven a les cases i servien per utilitzar-los, aprofitar-se’n del seu treball o per menjar-se’ls. Vet aquí la diferència dels animals casolans d’ahir i els d’avui. Però a més, els seus excrements, barrejats amb els humans, servien per adobar les terres, un cop s’havien podrit al femer passat dos o tres anys. El pagès els extreia a la matinada, en la lluna vella, el carregava al carro i els dipositava al femer.
