El Castor es podria haver salvat amb un bon monitoratge

Estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques

El monitoratge insuficient va impedir comprendre què passava al magatzem de gas de Castor i anticipar-se als terratrèmols que van provocar el seu tancament, segons un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que alerta que això pot fer perillar altres projectes de geoenergia.

En l’informe han participat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua i l’Institut de Ciències del Mar, tots dependents del CSIC; i l’Institut de Geociències de Rennes (França). L’estudi adverteix que una localització imprecisa dels terratrèmols induïts i no tenir en compte tots els processos que els poden induir pot posar en perill el desenvolupament de futurs projectes de geoenergies, com els emmagatzematges de carboni o d’hidrogen, claus per avançar en la descarbonització i mitigar els efectes del canvi climàtic.

«És necessari revertir el dany que els terratrèmols de Castor van fer sobre la percepció pública, ja que sense projectes de geoenergies no es podrà aconseguir la neutralitat climàtica», ha subratllat Víctor Vilarrasa, investigador de l’IMEDEA i IDAEA i coautor de l’informe.

Al seu parer, la combinació de les mesures de camp, cabal d’injecció, evolució de la pressió i temperatura, deformacions o sismicitat induïda, amb models que tenen en compte els processos físics rellevants, «podria haver permès gestionar els sismes i haver salvat Castor».

«Disposar d’una xarxa de monitoratge adequada i d’un protocol per gestionar la sismicitat induïda és essencial per a l’èxit d’aquests projectes», ha afegit l’investigador de l’IDAEA Jesús Carrera. En el cas de Castor, atès que els sismògrafs situats al fons marí no estaven funcionant no s’hauria d’haver dut a terme la injecció de gas, doncs «no es podia localitzar amb precisió els terratrèmols induïts en temps real i comprendre el que estava passant», ha afegit.

D’altra banda, a més de l’augment de la pressió en el subsòl causada per la injecció del gas, hi ha d’altres mecanismes que poden produir terratrèmols.

Segons Silvia de Simone, de l’institut francès, en magatzems com el de Castor, la flotació juga un paper molt important, ja que la densitat del gas és 10 vegades menor que la de l’aigua que omple els porus de la roca on s’emmagatzema el gas. «La força vertical de flotació va exercir un paper important en la desestabilització de la falla d’Amposta, que va desencadenar els terratrèmols de Castor».