El jutge dóna un mes a la Cooperativa de l'Aldea per presentar el conveni amb els creditors

El jutge del Mercantil de Tarragona ha donat un mes als gestors de la Cooperativa de l'Aldea per presentar el conveni amb els creditors que garanteixi el retorn del deute de més de 6,2 milions d'euros que acumula, segons ha pogut saber l'ACN. Si la proposta no aconsegueix, abans del 27 de maig, un suport mínim del 65% del passiu -a més de 300 creditors, entre els quals Bankia i els impositors -, l'entitat es pot acabar liquidant. La presidenta de la Cooperativa, Montserrat Llosa, s'ha mostrat esperançada tot i les grans dificultats previstes. Confia poder seguir endavant gràcies a l'expectativa de rebre indemnitzacions arran del procés judicial obert per determinar les responsabilitats en la fallida.

Arriba l'hora de la veritat per a la Cooperativa de l'Aldea just tres anys després d'entrar en concurs de creditors. Les pròximes setmanes seran claus per determinar si l'entitat pot continuar treballant per tornar els més de 4,6 milions d'euros en estalvis que encara tenen entrampats més de 300 impositors de la secció de crèdit. Per aconseguir-ho, els nous gestors hauran de presentar formalment la seva proposta de conveni en un mes, abans del 27 d'abril, segons fixa la interlocutòria del titular del jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, emesa el passat 27 de març i comunicada aquest divendres, a la qual ha tingut accés l'ACN.

Un cop disposin del document, els gestors de l'entitat tindran fins el pròxim 27 de maig -dos mesos- per negociar i buscar adhesions al conveni d'un mínim del 65% del passiu que es deu, posant sobre la taula dels creditors -que també poden votar en contra- el pla de retorn del deute i la possible acceptació de quitances. En el cas que no s'aconsegueixi aquest nivell de suport, Llosa reconeix obertament que s'obriria la porta a la liquidació definitiva. Una situació amb la qual els impositors difícilment acabarien recuperant els diners. "És l'espasa de Dàmocles que tenim a sobre", assegura.

No serà un procés fàcil, en absolut, ha reconegut Llosa. Entre d'altres coses, perquè el principal creditor no és altre que Bankia -també figura el BBVA amb uns 400.000 euros-, entitat financera imputada per suposada apropiació indeguda per la titular del jutjat número 1 de Tortosa en les diligències prèvies per esclarir les responsabilitats en el bloqueig de comptes de la secció de crèdit i la fallida. Al mateix temps, però, recorda la presidenta que les responsabilitats, "per acció o omissió", que es puguin derivar d'aquest mateix procés, podrien acabar convertint-se en el principal aval econòmic per fer front a la situació.

Les maniobres de Bankia

De fet, paral·lelament, l'administrador concursal, Mariano Hernández -a qui la interlocutòria judicial fixa una retribució de 34.113,40 euros per la seva intervenció en el procés-, va reclamar judicialment a Bankia 993.000 euros pels danys i perjudicis ocasionats a la Cooperativa per la venda d'un paquet d'actius financers per valor d'1,2 milions d'euros. L'entitat els havia pignorat com a garantia del crèdit hipotecari d'1,5 milions subscrit amb l'entitat financera.

A la tardor de 2013, el banc va executar l'operació per cobrar el préstec, malgrat la situació de concurs de creditors en què es trobava l'entitat. De la venda, però, només en va obtenir 862.000 euros. El mateix administrador concursal va demanar també l'auditora BDO i la seva asseguradora, Mapfre, per 4,81 milions en concepte de responsabilitat civil per la suposada manipulació dels comptes.

Llosa creu també que, de superar l'escull del conveni, la Cooperativa podria acabar rebent subvencions de la Generalitat, que fins ara s'havia abstingut d'autoritzar-les per la situació concursal de l'entitat, ha precisat. Però tot plegat no amaga els profunds problemes econòmics que travessa l'activitat agrària i la comercialització dels productes dels pagesos. Les pèrdues reconegudes dels últims anys, fins el passat 2013, ascendien als 2,8 milions. Bona part produïts per, segons Llosa, la maniobra de Bankia.

Això no amaga, en cap cas, els condicionants que pot imposar a la negociació el mal rumb econòmic de les últimes campanyes agràries i de comercialització. Especialment, recorda, el cas d'aquest passat 2014, amb l'enfonsament dels preus de les síndries, que se suma als creixents costos de factors de producció com els envasos o la desconfiança de compradors estrangers i de pagesos locals , molts dels quals reclamen cobrar a l'instant i al comptat els productes que hi aporten. En aquest sentit, calcula que la facturació es va situar al voltant d'uns 2 milions d'euros.

L'embolic de les signatures

En paral·lel, la titular del jutjat número 1 de Tortosa manté oberta la investigació per determinar els responsables de la fallida de l'entitat i el bloqueig de comptes de la secció de crèdit. En els últims mesos, la jutgessa ha rebut finalment l'informe pericial definitiu sobre la possible falsificació de la firma de l'expresident de la Cooperativa, Fernando Falcó, en el contracte amb Caixabank per permetre el pagament de 1.000 euros als impositors afectats després del bloqueig. Amb el vist-i-plau de la Generalitat, l'entitat financera s'hauria beneficiat de la situació, obrint centenars de nous comptes a socis de la Cooperativa que no eren clients seus perquè podessin rebre l'ingrés.

L'ampliació de l'estudi cal·ligràfic conclou que, en cap cas, Falcó -qui assegurava no haver posat la seva signatura- va signar el document i que la signatura que se li atribuïa correspon, en realitat, a la de l'exgerent Daniel Ferré, principal imputat en les diligències juntament amb unes 25 persones i la mateixa Bankia. L'exgerent havia demanat la nul·litat de la prova tot reconeixent que les tres signatures restants del contracte pertanyien a l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté -també imputat, la representant de la Federació de Cooperatives que supervisava el cas, Maria del Mar Balmañana, i un empleat de l'entitat bancària.