El periòdic ‘El Llamp’ i
el seu director, Manel Bardí

La família Bardí va arribar a Gandesa l’any 1887 com a arrendataris dels serveis de correus i paqueteria. El pare de Manel Bardí, Pere Bardí, fou registrador de la propietat. Eren moments de molta efervescència econòmica a la ciutat.

El míldiu havia causat destrosses a les vinyes franceses i el preu del vi s’havia posat pels núvols. Aquest mateix any consta que entre només el mes de gener i febrer s’havien embarcat de l’estació ferroviària de Tortosa en direcció a França 1.103 bocois de vi. Els grans propietaris començaren a plantar vinyes als bancals, des de sempre sembrats de blat. Els vinyars ocupaven els costers; produïen poc i els raïms feien molt grau. Als bancals s’incrementà la producció vitícola. Foren anys de molta riquesa, ja que la càrrega del raïm s’arribava a pagar a 35 pessetes quan el jornaler treballant deu hores diàries en cobrava dues.

La fil·loxera va arribar a Gandesa l’any 1900. Però en aquell moment ja es plantaren les vinyes empeltades amb ceps americans que resistien el míldiu. Tantes se’n van plantar, que els cellers no tenien prou capacitat per encabir el raïm que es produïa. Per aquells dies, la cultura naixia al Centre Catòlic amb la mateixa força que l’economia. S’hi publicaven llibres, s’hi creà l’escola d’adults, la Secció Dramàtica, el grup de teatre, la banda de música, s’hi donaven conferències, funcionava la Caixa de Crèdit, el Sindicat Agrícola, el Club de Futbol, el Pomell de la Joventut, la Lliga del Bon Mot, i el canonge Dr. Joan Bta. Manyà, molt jove, en fou el seu promotor.

Allí es trobà Manel Bardí i Gil, recaptador de contribucions, entre altres personatges, com notaris, jutges de 1a Instància, registrador de la propietat, metges, farmacèutics i pagesos aposentats.

Manel Bardí va nàixer l’any 1891 i, a més de recaptador, era militant de la Lliga de Catalunya i cap comarcal del partit. Molt actiu i preparat intel·lectualment, va crear l’any 1921 el periòdic El Llamp que pretenia ser «el portaveu nacionalista de Gandesa i sa comarca».

Aviat signaven articles els millors escriptors de Gandesa i de les comarques veïnes, com Salvador Estrem i Fa, de Falset; Abdó Barceló, Josep Barceló i Ciurana, Ramon Sedó i Borrell, de Capçanes; Maria Llaó i Martí, del Perelló; Josep Fornós i Benaiges, de Gandesa; Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet; Josep Rojals i Pinyol, de Tivissa; Víctor Ferrús, de Batea; Jaume Eroles i Vergés, de Gràcia (Barcelona); Joan Romaní, de Tarragona; Pere Fumadó, de Móra d’Ebre; Joan Povill i Adserà, de Vilalba dels Arcs; i els germans Joaquim i Joan Baptista Manyà i Alcoverro, de Gandesa, entre altres. Agustí Monner i Casas, nebot de Ramon Casas, el pintor, i germà gran del meu pare, era el cap de redacció. Altres signaven amb pseudònims i no coneixem el nom. Els editorials, de vocació catalanista, els omplia Bardí. El Llamp s’imprimia a la Impremta Llorens del carrer Fortuny de Tarragona. Les capçaleres van canviar. La segona en temps de la dictadura era «el portaveu de les comarques de Gandesa i del Priorat» i la darrera, ja en la República, «portaveu català republicà independent de les comarques de la Castellania i del Priorat».

La dictadura de Primo de Rivera va esclafar el Centre Catòlic, el dia 6 d’octubre del 1921. Dos anys abans havia canviat el nom per Casal Gandesà, lloc de reunió dels afiliats a la Lliga i ferment del periòdic El Llamp. El Casal es va dissoldre com també el Centre Autonomista de Móra la Nova, el Centre Nacionalista de Falset o la Joventut Nacionalista de Montblanc per ordre de Primo de Rivera, rebent un comunicat que deia: «teniéndose noticias de que en los locales de la Sociedad, se ejerce propaganda separatista, con evidente oposición al Real Decreto del 15 de septiembre [...] he resuelto disolver esta Sociedad indefinidamente, clausurando sus locales». Malgrat la cloenda, van sobreviure la majoria de les institucions que s’hi havien creat.

Amb la dictadura, es revisaren tots els articles d’El Llamp «prèvia censura» però Bardí sabé moure els fils i continuà la seva tasca. Uns dies després de la dissolució del Casal Gandesà, concretament el dia 15 d’octubre, apareix un discurs pronunciat pel capità general de Catalunya, Primo de Rivera, d’un any abans, a Manresa, on digué: «Si ha plagut oir la meva parla castellana, en aquesta ciutat vostra, també he sentit una gran joia oir l’alcalde i el bisbe expressar-se en el vostre idioma de Catalunya. Aquest idioma de les vostres llars; llars fortes pel treball de cada dia. És com a Castella, una bella flor de la Corona d’Espanya i no pot ésser mirat amb cap mena de recel per ningú, per més que l’useu, car usant-la compliu el passat». Al mateix número, El Llamp informa que el nou alcalde de la dictadura havia cessat els empleats municipals i els havia canviat per altres de la seva confiança.

Amb Manel Bardí al davant, El Llamp continuà editant-se cada quinze dies. Però a l’edició número 300, agrupant del 31 de desembre al 15 de gener, Bardí escriu a l’editorial, «A reveure» i diu, «als dotze anys i mig i per motius que no cal explicar ens veiem obligats a suspendre la publicació» i acaba: «als inconscients que no ens han comprès o no ens han volgut comprendre i ens han combatut injustament, els perdonem de bon cor perquè ens fan llàstima». La premsa catalana, encapçalada per La Vanguardia, publica que el periòdic El Llamp, malauradament, deixarà de publicar-se.

Bardí havia apostat pel catalanisme. Els ajuntaments de Gandesa, igual els de dreta com els d’esquerra, no li ho van perdonar. Quan Gandesa, com la majoria dels pobles agrícoles, passava un període de caiguda lliure, igual econòmicament com socialment, Bardí fou l’excepció de la regla. Des de les pàgines del seu periòdic va exercir una influència cultural i d’idees d’enorme transcendència i reconegut arreu de Catalunya. El govern municipal del moment va emetre greus acusacions contra Bardí, amb amenaces, i fins i tot la mort. Bardí, home de sentiments, no ho va poder resistir. El van torturar físicament i a Vida Tortosina, en data 8 de juny del 1935, es publicava: «ha mort d’un tret el fill gran del recaptador de contribucions de Gandesa, Sr. Manel Bardí, als 44 anys». Era el preludi d’un període inquietant per a la nostra història. Gandesa va donar el nom d’un carrer a la gran personalitat de Manel Bardí i Gil, director d’El Llamp.