Els arrossaires del Delta afronten la campanya de producció més difícil

Ahir diumenge va tenir lloc la 34a festa de la plantada al restaurant l’Encanyissada-Casa de Fusta. Una jornada festiva que posa en relleu la tasca del sector de l’arròs, de gran importància al delta de l’Ebre i que recorda la seva tradició històrica.

El matí va començar cap a les deu, amb el repartiment de garbes per a tothom que volgués formar part d’aquesta primera sembra i es va allargar fins al migdia, amenitzat per la xaranga Suc d’Anguila, la rondalla de Guardet Lo Cantador i les habituals activitats que acompanyen la jornada, com la ballada de jotes o les passejades en carro. L’activitat té lloc també en altres municipis deltaics i celebra l’inici de la temporada de l’arròs, que enguany, es presenta marcada pel possible tancament del canal a l’agost durant la floració.

Unes mesures anunciades fa uns mesos i que podrien tenir una gran afectació per un delta ja de per si maltractat per la falta de suport administratiu i els temporals causats pel canvi climàtic. La sequera, una gran preocupació al sector, amenaça amb la pèrdua de la collita d’aquesta campanya, si no hi ha suficient cabal als canals de reg. Això també generaria greus conseqüències mediambientals i econòmiques.

Des de la Cooperativa de Dones Arosseres, la professional del sector Marcel·la Otamendi explica que la gestió de l’aigua és tot un repte, ja que no se sap què passarà. «Desconeixem les conseqüències de l’estrès hídric que pot patir la planta. A les zones salines ja tenim experiència i sabem que la salubritat pujarà i això no és bo», diu tot afegint que la situació també podria afavorir l’augment de la plaga del caragol poma, que podria acabar reintroduint-se en els camps, després d’anys d’esforç per tenir-ho controlat.

L’assecament del Delta, una de les zones humides més importants d’Europa, podria significar una considerable pèrdua de biodiversitat, tal com s’ha vist amb la baixada del cens d’aus durant els primers mesos en què no es van inundar els camps.

«Fent arròs complim una missió mediambiental molt rellevant», diu Otamendi, destacant que «si el Delta deixa de ser una zona humida i es compleix l’amenaça que puguin tancar l’aigua, això serà una catàstrofe, des del punt de vista social, econòmic i mediambiental. Ho patirem tothom i les conseqüències seran per al sector primari, però també per a la societat en general».

En aquest sentit, les pèrdues anirien més enllà, ja que de l’arròs no viuen només els pagesos, que perdrien la gran inversió que ja han fet, sinó també la restauració, el turisme i moltes altres petites empreses, a més dels pescadors i aquïcultors, ja que l’aigua dolça dels arrossars arriba fins a les llacunes i les badies.

«Llavors l’arròs haurà de venir de fora, d’un país on no està cultivat amb les mateixes pràctiques sostenibles que emprem aquí i que respecten la qualitat. Això generarà un augment de la contaminació pel transport. A partir d’aquí, menjar un bon arròs serà tot un luxe», lamenta l’agricultora, advertint que «el Delta és un exemple d’economia circular, si tot va bé, viu tothom. Però si el camí és aquest, el tancament de l’aigua i la suspensió del cultiu, vol dir que les persones que ho permetran no tenen ni idea del funcionament del Delta i es carregaran tot l’ecosistema del qual depenen persones, animals i plantes, és a dir, patirem tots i totes».