Els orígens del poblat ibèric de l’Assut, al descobert

La campanya d’excavacions d’aquest juliol al poblat ibèric de l’Assut de Tivenys ha finalitzat amb la confirmació que la primera ocupació va ser a inicis del segle VII ANE (abans de la nostra era). Els treballs al sector del sistema defensiu i en dos àmbits (A5 i A6) han permès confirmar aquesta datació, de manera que s’ha pogut complir un dels objectius dels arqueòlegs del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia) de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Els investigadors també han pogut determinar que l’abandonament pacífic del poblat va produir-se a finals del segle II ANE.Més tard, de l’any 80 al 70 ANE, va haver-hi una petita ocupació durant les guerres sertorianes, una guerra civil romana entre els partidaris de Sertori, recolzats pels indígenes d’aquest territori i els seguidors del dictador romà Luci Corneli Sul·la. Aleshores es va establir a l’Assut una guarnició de control.

Queda per a futures campanyes, a més a més, datar els habitatges no excavats que s’han trobat sota dels murs del sector A5 i A6, segons explica Jordi Diloli, director de l’excavació i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art.

La campanya d’aquest estiu, inclosa en un projecte quadriennal de recerca arqueològica aprovat per la Generalitat de Catalunya per al període 2022-2025, ha comptat amb el finançament de la URV i de l’Ajuntament de Tivenys. A més dels investigadors del GRESEPIA, també hi han participat una quinzena d’estudiants dels graus en Història i Història de l’Art i en Arqueologia, ja que l’excavació es compagina amb la tasca docent a través d’un curs d’iniciació a l’arqueologia, des de l’any 2012.

L’Assut ocupa un turó que s’eleva al marge esquerre del riu Ebre, al terme de Tivenys. L’any 2021 es va arranjar l’accés per al públic amb el finançament de la Diputació de Tarragona, museïtzant l’espai perquè tothom qui ho vulgui pugui fer una visita de manera lliure.