Els pescadors demanen l’aportació d’aigua dolça de qualitat al Delta

El sector pesquer del Delta de l’Ebre va participar ahir a la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta celebrada com cada mes al Parlament de Catalunya per abordar la problemàtica de la regressió i subsidència (enfonsament) que pateix el Delta.

El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible Sergi Tudela va recordar que el Delta és una important àrea de pesca de Catalunya, i l’epicentre de l’aqüicultura de mol·lusc al país. El director general va destacar que s’acaba de crear el comitè de cogestió de la pesca al Delta de l’Ebre, de forma que per primer cop es disposarà d’un pla de gestió de totes les modalitats que fins ara encara no estaven regulades. Tudela va explicar també com les altes temperatures a l’aigua de les badies van causar la mortalitat dels musclos la passada temporada. «Això abans era esporàdic, i ara passa gairebé cada any», va apuntar.

Mario Vizcarro, assessor jurídic de la Confraria de Pescadors de la Ràpita i secretari de la Federació Nacional catalana de Confraries de Pescadors, va valorar que el sector pesquer es troba «en un moment crític». «Avui en dia hi ha un problema d’arrossegament de fons. Es va constituir un pla que afectava el número de jornades màximes que es podia pescar. Això ha comportat vedes i esforços, però ha deixat desemparades les confraries de pescadors. Ara estem treballant per diversificar els ingressos, que no només depenguen de les quotes socials».

Pascual Chacón, secretari de la Confraria de Pescadors de Deltebre des de fa 40 anys, va protagonitzar el discurs més efusiu, sent molt crític amb els diferents estudis portats a terme fins ara, i demanant acció «d’una vegada». «Calen diners, sense inversió no farem res. A Itàlia al delta del Po inverteixen 25 milions a l’any i tenen cinc dragues. Aquí tenim un camió d’arena i una pala. Algu ens pot dir quina inversió important s’ha fet al Delta?», va dir. També va recordar com els pescadors de Deltebre perden 85 dies a l’any perquè no hi ha nivell per sortir per la bocana.

Joan Balagué, secretari de la confraria de pescadors de la Ràpita i de l’Ampolla va fer esment de la problemàtica del relleu generacional: «han perdut la il·lusió d’anar a pescar, per la pressió constant de l’actuació inspectora de les administracions i de les normatives d’Europa que han traslladat polítiques pesqueres de l’Atlàntic al Mediterrani, que res tenen a veure». Els pescadors demanen l’aportació d’aigua dolça de qualitat tant a les badies com a les llacunes. «Això milloraria moltíssim el recurs pesquer, tant a les badies, com llacunes com aigües exteriors», apuntà Balagué.

Per la seua banda, Sofia Rivaes, de la Societat Espanyola d’Ornitologia - BirdLife, va demanar que les entitats conservacionistes estiguen presents en les decisions per la protecció del Delta ja que són «obviats i mai estem presents en els llocs de decisió, quan tenim capacitat científica, tècnica i d’anàlisi». També Josep Juan de l’Associació Sediments va demanar, un cop més, un pla de gestió integral dels sediments de la conca, aportant altres exemples. «Ens estalviaríem molt amb la gestió de sediments: mosca negra, macròfits al riu, l’enfonsament del Delta, la salinització...», va dir. L’entitat exigeix novament revisar els desaigües de fons de les preses de l’Ebre.