El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Tortosa encara els propers quatre anys amb nombrosos reptes i oportunitats. Un dels primers que té al davant, en l’àmbit urbanístic, és l’aprofitament dels terrenys de Renfe, que Adif ha retornat a la ciutat. Es va fer amb un acord de traspàs de 864.287 euros, un 80% menys que en la primera proposta de 2006. Així, cal emprendre la integració urbana d’un gran espai a tocar de l’estació del tren enmig de la ciutat, i que va quedar en desús fa 26 anys, amb el desmantellament de l’antiga línia ferroviària cap al sud (Tortosa és des de 1996 final de trajecte). Uns 18.000 metres quadrats que suposen la transformació urbanística més important dels últims anys a la ciutat i on s’hi preveu generar aparcaments (soterrats) i espais verds, amb propostes que varien segons els partits, i que permetrà allargar el carrer Màrtirs i Cervantes fins a Ronda Docs.
També a nivell urbanístic, la ciutat ha viscut aquests últims anys una transformació en punts del centre i el barri de Sant Llàtzer, amb la reforma del carrer Cervantes, el carrer Barcelona o la plaça de la Catedral. Ara es plantegen propostes per a la plaça Alfons XII i l’Avinguda Generalitat, la principal artèria de la ciutat.
Tot plegat, en un canvi global en el model de mobilitat, que ha començat a emprendre Tortosa, apostant pels carrils bici (ampliant-se la xarxa) i les zones de vianants en detriment del trànsit rodat. No obstant, la ciutat pateix un problema de manca d’aparcaments, a la que en part es preveu posar remei amb les noves places d’estacionament als terrenys de Renfe, entre d’altres zones segons la proposta de cada partit.
També hi ha sobre la taula redactar un nou pla de mobilitat local, incidint en l’aposta pel transport públic i els desplaçaments no motoritzats.
A nivell ciutadà, entre les principals preocupacions hi ha també la neteja i l’estat de la via pública, a més de la seguretat. Els partits de l’oposició denuncien l’estat de la ciutat, que consideren bruta i poc il·luminada, i demanen un major equilibri entre les actuacions al centre i als barris. Pel que fa a la seguretat, i tenint en compte recents episodis de robatoris i agressions, s’incideix en la necessitat de reforçar els efectius i la tasca de la Policia Local i es fan propostes com recuperar els agents de barri.
Habitatge i nucli antic
Els reptes de l’habitatge al conjunt del municipi i especialment al nucli antic de la ciutat són també una de les principals preocupacions dels partits que concorren a les eleccions: crear més habitatge social i per a joves, i rehabilitar el gran parc d’immobles que es troben buits i en mal estat als barris de la part antiga de la ciutat, com és el cas del Rastre o el call jueu de Remolins, entre d’altres.
El consistori ha aconseguit fons europeus Next Generation per incidir en aquests aspectes, oferint ajuts als propietaris per rehabilitar i fer més eficients energèticament els edificis, i també per a construir habitatge social, en punts com la plaça de l’Absis o la de Sant Joan.
Però la tasca ingent és aconseguir que la iniciativa privada aposti per la part antiga de la ciutat, on ja hi ha instal·lats equipaments com la biblioteca, els jutjats o la delegació del Govern de la Generalitat, i se’n preveuen de nous com ara el pavelló esportiu del Rastre.
En aquest sentit, una iniciativa que s’ha posat sobre la taula aquesta campanya és implantar a la ciutat un projecte de masoveria urbana, pel qual una persona propietària d’un habitatge en mal estat i desocupat, en cedeix l’ús per un temps determinat a una persona masovera a canvi que n’assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment.
A més, cal abordar la situació del mercat de lloguer i l’increment de preus, que és general però afecta també a la capital del Baix Ebre.
Una eina per planificar les polítiques en aquest àmbit és el pla local d’habitatge, que no s’ha concretat aquest passat mandat i pel que aposten la majoria dels grups polítics que concorren a les eleccions.
Sense dubte, un dels grans actius de Tortosa és el seu enorme patrimoni històric i arquitectònic. S’han fet passes per potenciar-lo, com ara la creació de l’Espai Cota Zero baix la plaça de la Catedral (on visitar les restes de quinze segles d’història de la ciutat), i hi ha pendents projectes amb fons Next Generation per rehabilitar muralles i la zona del Parador.
Una de les actuacions pendents és la recuperació de part del Balneari del Porcar com a Casa de les Tres Cultures, al call jueu, on també seria necessària una intervenció per dignificar algunes parts degradades.
El turisme està en creixement a la ciutat i es vol continuar potenciant. En aquest sentit, cal destacar el futur projecte d’ampliació de la Via Verda fins a Amposta i la Ràpita, finançat amb fons europeus. També hi ha previst allargar el camí de sirga vora el riu Ebre entre Ferreries i Jesús.
Tortosa disposa de més de 6 quilòmetres de muralles i són diverses les propostes per consolidar i posar en valor aquest patrimoni, amb nous passeigs i recorreguts.
Catalunya Sud
El govern municipal treu pit aquest mandat de la generació de nous llocs de treball, amb la implantació de noves indústries com ara Florette, Lucta i especialment Kronospan, al polígon Catalunya Sud. La multinacional de fabricació de panells de fusta reciclada ha invertit més de 350 milions d’euros i tot a punta a què continuarà creixent, amb una segona línia de producció que suposaria arribar a una inversió de 500 milions d’euros.
Tot plegat, a un polígon Catalunya Sud situat a tocar del Corredor Mediterrani que ha quedat petit i que ara caldrà ampliar, amb la instal·lació també d’un ramal ferroviari i una estació de mercaderies. Un projecte en el que s’ha començat a treballar amb la Generalitat i que requereix també la implicació de l’administració de l’Estat.
Tortosa vol reforçar també el seu paper de capitalitat comercial i de serveis de les Terres de l’Ebre, amb iniciatives d’èxit com els Bons Tortosa i la necessitat de polítiques per recuperar la vitalitat de zones com el carrer Sant Blai.
Nou hospital
La construcció d’un nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre és un dels temes candents a la ciutat. L’Ajuntament ha posat a disposició del Departament de Salut els terrenys per a aquesta construcció, situats al barri de Ferreries, prop de Roquetes i Jesús, però el que hi ha ara en marxa és l’ampliació de l’actual Verge de la Cinta, a dalt del turó, mentre que el nou centre es planteja a mitjà termini.
La Plataforma per a un nou Hospital per a les Terres de l’Ebre tem que aquesta ampliació sigui finalment la definitiva i Salut acabi descartant el nou centre, previst en una zona molt més accessible prop de la C-12.
Tots els partits donen suport a aquest nou hospital de referència, però amb diferent grau d’intensitat.
A més, es treballarà per implantar a Tortosa els estudis de Medicina, fet que suposaria un gran salt endavant per a l’actual campus universitari i reforçaria els serveis i la qualitat del nou hospital de referència.
Una altra de les qüestions polèmiques a la ciutat, tot i que no és de competència municipal, és el monument de la batalla de l’Ebre situat al riu i pendent de les resolucions judicials per determinar el seu futur.
Dels partits amb representació al Consistori, només Ciutadans defensa obertament la reinterpretació del monument, mentre que Junts per Tortosa, la coalició Movem-PSC, ERC i la CUP aposten per la retirada (els tres darrers va signar un compromís en aquest sentit amb la Comissió per a la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa).
El manteniment o no del monòlit franquista al mig del riu ha suposat, fins i tot, la creació d’un nou partit que concorre a les eleccions, Salvem lo monument, que com el seu nom indica centra el seu programa en aconseguir aquest objectiu.
