Els temptejos, el buit legal de la legislació dels correbous

L’exalcalde d’Alfara de Carles, Josep Mas, creu que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 2016, anul·lant la prohibició de les curses de braus a Catalunya, empara també la celebració de temptejos turístics sense mort de l’animal per part de les ramaderies. 

Així es va  pronunciar ahir dimecres al matí al jutjat número 5 de Tortosa, on va acudir com a investigat per prevaricació per avalar amb un informe municipal la celebració d’aquests espectacles en una ramaderia del municipi malgrat la sentència d’un jutjat de Barcelona de 2015 que els prohibia.

Ahir dimecres també estava citada la ramadera també investigada, Àngela Mur, però finalment s’ha posposat la seva declaració.

Si bé la sentència del jutjat contenciós administratiu número 17 no deixava dubtes i situava fora de la llei les curses de brau sense mort de l’animal per a turistes obligant a cessar l’activitat, la ramaderia Mur va continuar promocionant-los i celebrant-los durant els estius posteriors.

Això va portar el torero tarragoní Rubén Marín, qui es proclama com a inventor d’aquesta modalitat quan treballava per a Mur, a reclamar l’execució de la sentència i, posteriorment, presentar una querella contra l’exalcalde i la ramadera per saltar-se la resolució judicial del 2015. 

«Hi ha una sentència posterior del Constitucional que l’anul·la, teòricament. Això ja ho decidirà el jutge», va declarar Mas a la sortida dels jutjats. L’argument de la sentència del TC suposaria reconèixer que, més enllà de la mort de l’animal, els temptejos amb turistes serien espectacles taurins.

I, malgrat això, Mas va explicar que l’empresa disposava de llicència com a restaurants, per espectacles amb animals i ramadera. Segons va insistir, es tractava d’”obrir portes” a una activat pròpia de les ramaderies com són els temptejos, o les proves que s’efectuen per seleccionar els braus i per comprovar si envesteixen essent aptes per al toreig. «No té res a veure amb els espectacles taurins», ha intentat aclarir posteriorment.

L’alcalde va manifestar que està tranquil davant les acusacions de prevaricació. «Tinc tots els informes dels tècnics demostrant que no he prevaricat i he presentat tota la documentació». De fet, va ser l’informe que responia Marín, tombant tots els seus arguments i defensant l’activitat, el que l’ha portat als jutjats.

Al document, el secretari municipal diferenciava els temptejos de les curses de braus sense mort de l’animal. També entenia que un espectacle amb animals era una activitat «complementària a l’activitat dels restaurants» i assegurava que la presència de públic als temptejos era de caràcter voluntari al qual la ramaderia li permetés l’accés.

«Si el TC autoritza els toros»

«La discrepància jurídica està quan l’Ajuntament d’Alfara dicta la resolució concedint llicència s’empara l’activitat dels temptejos. No és una qüestió que si el TC autoritza fer toros. És una qüestió legal i jurídica: les empreses han de complir les normes», va apuntar Ramiro Navarro, advocat de Toros Costa Dorada, societat querellant propietat de Marín.

El lletrat ha recordat que la sentència era clara al respecte i que la ramaderia no podia efectuar un espectacle públic taurí sota els requisits legals dels temptejos.

El delegat territorial respon 

Qui també es va pronunciar sobre la declaració de l’exalcalde va estat el delegat del Govern, Xavier Pallarès, qui li va mostrat el seu «suport absolut». Pel que fa la setència del TC «modifica l’escenari i obre buits legals» respecte una qüestió que creu que és objecte encara d’interpretació. 

Pallarès, que va demanar una resolució ràpida al respecte per «esvair dubtes», i va anar més enllà tot assegurant que la llei de la Generalitat de 2010 que regula els correbous podria resultar, en aquest sentit «oberta i interpretable».