«Estem molt decebuts, però era una mort anunciada»

Una setmana després de l’anunci del tancament d’Ercros a Flix, els ànims al municipi estan molt fluixos. Alguns veïns oscil·len entre la tristesa i l’esperança que es puga implantar una altra activitat industrial. Altres ho veuen «molt negre».

L’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de la planta d’Ercros a Flix afectarà 41 dels 48 treballadors de la plantilla, segons ha explicat la direcció de la firma al comitè d’empresa. Els membres del comitè s’han reunit en assemblea amb la resta del personal després de la trobada amb la direcció, i els han traslladat les explicacions dels responsables de la planta. Ara com ara, queda tancada la possibilitat de mantenir l’activitat, i la direcció tampoc preveu la possibilitat d’utilitzar diners provinents del fons nuclear per continuar. Les 7 persones que quedarien de la plantilla farien tasques no relacionades amb la producció. Pel que fa als 41 afectats, 32 tenen més de 55 anys, i la intenció seria enfocar-los cap a la jubilació o la prejubilació, en funció de l’edat. Per als 9 restants, la firma dona la possibilitat de recol·locar-los en altres plantes. Ara s’ha constituït la mesa de negociació de l’ERO i s’ha establert un calendari de reunions per pactar les condicions del tancament. La setmana que ve els representants dels treballadors es reuniran amb el director de negoci d’Ercros, Paco España, que explicarà amb detall els motius que han dut els responsables de la firma a decidir el tancament de la planta de Flix.

«Era una mort anunciada, però no ens ho esperàvem ara. El poble quedarà mort, tots els treballadors porten molts anys treballant i són veïns del poble. El problema és que molts ja tenen 40 o 50 anys i comencen a tenir fills que estudien, per exemple», valora Raquel, una veïna de 61 anys. «Ercros portava aquí 125 anys i no han invertit en el poble, l’han deixat morir».

«Ja no s’estava contractant gent jove i vèiem que la fàbrica s’acabaria...», comenta per la seua banda Meritxell, de 33 anys. «Però tenim l’esperança que tothom puga sortir en unes condicions bones. Aquí no tenim més empreses, potser la gent haurà de marxar a Tortosa o a Lleida».

Una treballadora d’una empresa subcontractada que prefereix mantenir-se en l’anonimat explica que encara no se’ls ha comunicat el tancament i que desconeix quan acabarà de treballar ni quines condicions li quedaran. «El poble està molt malament. Enfadat i decebut. Era una mort anunciada, però sempre es té l’esperança que duraria una mica més», explica. Mercedes, de 80 anys, té un fill que també hi treballa en una empresa subcontractada des de fa 32 anys. «Ara mateix encara no ho hem paït. Estem tots mig expectants. Si realment tanca, em sembla molt malament: això afectarà l’economia de tot el poble, és una cadena. Però creiem que alguna cosa hauran de fer, tenim esperança».

Els joves també ho veuen com un repte per al mateix futur del municipi. «Jo he apostat per viure al poble, però cada vegada costarà més si no tenim faena al municipi», comenta Marta, de 27 anys.

José Domingo, de 65 anys, és extreballador de la fàbrica: hi va treballar 44 anys «en bones condicions», a taller i prevenció de riscos laborals. «És penós. Això serà un poble de jubilats i quan anem marxant no hi haurà vida, si no ve alguna cosa més», diu.