Alumnes de l’Institut Berenguer IV d’Amposta investigaran la vida dels deportats ampostins als camps d’extermini nazis per recuperar la seva memòria i qüestionar les injustícies actuals. El projecte ‘Portes de la Memòria’ ha aconseguit identificar deu veïns que en van ser víctimes. Els estudiants, principalment de primer curs de batxillerat de Ciències Socials i Humanitats, amb la participació d’alguns de segon fent tasques de disseny, rebran formació per reconstruir les vides a través de la recerca en arxius i entrevistes als familiars. El projecte s’allargarà durant dos cursos i es treballarà dins de diverses matèries. A la seva finalització s’organitzarà una exposició amb plafons sobre la vida de cada deportat i es col·locaran llambordes de record a les últimes cases on van viure.
Durant aquest primer any, els alumnes, en grups de vuit, centraran la seva recerca en les vivències de cinc dels deu deportats. Durant el segon any, el pròxim curs, els alumnes que arribin a segon de batxillerat completaran el projecte amb els cinc restants. De fet, els responsables del centre han fet una crida per poder localitzar els familiars d’aquests últims.
«L’objectiu, d’una banda, és fomentar un record actiu que apropi el nostre alumnat a aquest passat que és patrimoni moral i històric de tots, que ens interpel·la a tots: aquestes persones van ser víctimes del nazisme però també van ser resistents i lluitadors per la llibertat», afirma Lluís Montull, professor de Filosofia i un dels coordinadors del projecte.
Una reconstrucció de la memòria històrica, però, que ha d’enllaçar també amb les víctimes actuals de situacions similars. «Volem que a través d’aquest record actiu es qüestionin el present, perquè continuïn succeint injustícies. El record ha de servir, precisament, per qüestionar el present. No faríem justícia a aquestes persones si parléssim d’elles com si només alguna cosa hagués passat», afegeix. En aquesta línia, els alumnes estudiaran els casos de dues persones exiliades actuals que visquin al territori.
El projecte ha estat concebut de forma «transversal», des del punt de vista acadèmic, i s’abordarà dins de matèries com Sociologia, Història del Món, Alemany o Arts Visuals i Plàstica. Els alumnes, a més, rebran formació específica per efectuar la recerca en arxius, així com metodologia per a les entrevistes amb els familiars i analitzar la documentació de la qual aquests disposin. Així, des d’un punt de vista didàctic, el projecte ha de permetre els estudiants fer recerca. «Ens hem adonat que aprenen i entenen millor quan construeixen vivències pròpies. Vivències d’altres que han d’assolir a través de les pròpies. Per a nosaltres l’educació ha de ser una experiència», ha afegit Montull.
Davant les famílies
Per eixamplar també coneixements i experiències, els alumnes visitaran el camp de Mauthausen al mes de maig. A la finalització de la recerca de dos anys, els estudiants presentaran els resultats davant les famílies dels deportats i les pròpies. Elaboraran uns plafons dedicats a cadascun dels veïns víctimes del nazisme amb els quals organitzaran una exposició oberta al públic en general. També confeccionaran mapa per geolocalitzar digitalment el periple de cadascun dels deportats i recolliran les seves troballes en un documental.
La col·locació de llambordes simbòliques davant la porta de l’últim domicili conegut dels deportats a tall de memorial -una creació de l’artista alemany Gunter Demnig per homenatjar les víctimes del nazisme- culminarà el projecte.