Estudien el fons marí del Delta per dragar sorres i reforçar el litoral

Estan en marxa al delta de l’Ebre els treballs de batimetria per conèixer al detall el fons marí de la zona. Uns treballs que, juntament amb d’altres estudis, han de permetre el dragatge d’arenes per destinar-les a zones de la costa afectades per la regressió. És el cas de la bocana de la badia del Fangar, que s’està tancant progressivament, i de la platja de la Marquesa, una de les més afectades per la regressió al marge esquerre del Delta. Tot plegat, en el marc de l’Estratègia Delta de la Generalitat, que fixa el treball a curt, mitjà i llarg termini per garantir la pervivència de l’espai, en col·laboració amb el territori i la resta d’administracions, segons detallà aquest dimecres des de l’Ampolla la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.

«Per poder definir d’una manera rigorosa tota l’estratègia d’aportació de sorres als punts més dèbils del Delta ens cal una bona cartografia del terreny, així sabrem on es troben i quina superfície tenen els bancs de sorra submarins», afirmà la consellera.

La batimetria que ara arrenca i que es durà a terme fins a finals d’any, s’emmarca en un treball al llarg de tota la costa catalana, amb mesures que es realitzen entre 10 i 40 metres de fondària. Aquestes dades es complementaran amb la batimetria d’alta precisió que està acabant l’Institut Cartogràfic de Catalunya per encàrrec del Departament de tot el contorn del Delta des 0 a 10 metres de fondària. La previsió és disposar de totes aquestes dades la primavera del 2023.

Paral·lelament, es treballa en la licitació de l’estudi de sorres disponibles. Aquest estudi ajudarà a quantificar la sorra disponible i les granulometries adequades per a les diferents platges que s’han de realimentar.

Els treballs que es preveuen des de la Generalitat plantegen l’aportació de sorres submergides, mentre que els treballs que ara comença el Ministeri per a la Transició Ecològica són de redistribució de sorres emergides.

El projecte del Departament contempla l’ampliació i creació de dunes de protecció a la zona de la Marquesa i l’Illa de Buda i la consolidació de la zona del Trabucador a través de l’aportació d’11 milions de metres cúbics de sorra en tots aquests espais. Una primera actuació es definirà a través de l’avantprojecte del Fangar-Marquesa, on es preveu projectar l’extracció de sorres amb dragues de la bocana de la badia del Fangar per ubicar-les al frontal de l’hemidelta nord, als voltants de la platja de la Marquesa, seguint el model holandès de solucions basades amb la natura. Posteriorment, al 2024 es preveu començar la redacció del projecte per reforçar la barra del Trabucador i l’illa de Buda. La finalitat és que les platges tinguin una amplada mínima de 150 metres amb sistemes dunars de protecció. Així, «es planteja una primera actuació contundent d’aportació d’arenes i aportacions menors després, de manteniment», segons detallà el director territorial del Departament d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez.

Segons Teresa Jordà, «tot plegat ha de permetre mantenir la línia de costa». A més, l’Estratègia Delta de la Generalitat, presentada ja al Parlament i al territori, també centra els seus esforços en l’aportació de sediments des del riu Ebre.