Homenatge a
les dones rurals i valentes del Delta

El davantal, peça habitual en cases i oficis, present en contes i cançons, té tendència a passar desapercebuda davant dels nostres ulls, tot i ser un element quotidià. Aquest element tèxtil tan humil forma part de la història desconeguda, escrita sobre la gent que, treballant, ha construït el present i un futur d’aquesta terra.

Ara, Joan Salvadó Bonet, pagès, dissenyador de moda, cofundador de la marca Moschino i professor nascut a Deltebre, fa un homenatge a les dones rurals i de la seva família amb l’exposició Deltaica i Valenta. Prototips d’indumentària rural. La mostra, que es podrà veure fins a l’1 d’octubre a l’espai DeltaArt, de Deltebre, naix arran d’una capsa de fotografies antigues.

«Em va sorprendre després de tants anys, veure que en la majoria de fotos totes les dones portaven un davantal. Les imatges em van fer tornar a la infantesa, les àvies, la mare, les tietes... Va ser molt bonic recordar-les i amb aquesta exposició vull donar-los les gràcies a elles, que portaven la casa endavant i a més treballaven. Des del meu punt de vista són dones molt grans, valentes i treballadores, però malauradament oblidades», explica Joan Salvadó.

A partir d’aquesta i altres peces fetes a mà, de manera artesana, com cabassons i espardenyes, l’artista fa una reivindicació de les arrels i la tradició recordant aquestes persones de caràcter coratjós i treballador. Així, converteix peces tradicionals en obres acolorides amb les quals reivindica i actualitza amb la seva visió trencadora i innovadora la indumentària de dones i homes d’abans. Al respecte, l’impulsor de la iniciativa destaca que «no es tracta de crear, sinó de revisar el millor que tenim i adequar-lo al dia d’avui».

Tots els objectes presentats han estat treballats conjuntament amb entitats com l’Associació de Dones de Deltebre, l’associació ADAS i amb la coordinació de Maru Salvadó, germana del dissenyador. «Volia involucrar a dones, els vaig descriure el projecte i els va agradar», assenyala, afegint que «ha sigut una mica boig, però molt bonic, mentre tot prenia forma m’he pogut retrobar amb dones amb qui havia treballat anteriorment. Ha sigut com si no haguessin passat aquests cinquanta anys».

Treballs i retalls

L’exposició és una mirada al passat, a la manera de vestir, però també de viure. Salvadó recorda com el davantal era present en la seva infància. El davantal amb el qual s’anava a l’hort, es preparava el menjar, es cuidava de la família, però també es feia servir per a eixugar les llàgrimes, amagar-se dels desconeguts o jugar a ser superherois. En definitiva, una oda a una vida més senzilla.

«Abans com teníem menys, reutilitzàvem tot el que podíem. Les dones potser agafaven una camisa i n’afegien un tros a una altra», recorda l’impulsor de la iniciativa, afegint que, «no teníem tot el que hi ha ara. Ens sobren coses. Abans es reciclava més, parlem d’una generació més ecològica i reciclativa, ni tan sols hi havia contenidors d’escombraries i els carrers no estaven tan bruts com avui», conclou.