Inventarien 150 elements pesquers i aqüícoles

El Grup d’Acció Local Terres de l’Ebre (GALP) Mar de l’Ebre ha presentat l’inventari del patrimoni pesquer i aqüícola dels municipis de la Mar de l’Ebre (l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Amposta, Sant Jaume d’Enveja, la Ràpita i les Cases d’Alcanar).

L’objectiu d’aquest inventari és incloure el patrimoni immoble com són les llotges, ports, barraques de pescadors, barris mariners, el patrimoni moble com poden ser els instruments de pesca, embarcacions, eines... i també el patrimoni immaterial vinculat als coneixements i habilitats que tenen els pescadors i aqüicultors de la zona. A més, l’inventari pretén obtenir una llista d’elements relacionats amb l’activitat pesquera i aqüícola que permeti ser el punt de partida per a la futura catalogació d’alguns d’aquests elements que no estiguin ja catalogats. L’objectiu és que a partir de l’inventari es puguen elaborar estratègies de divulgació i coneixement d’aquest patrimoni.

«Des del GALP estem molt contents d’aquest inventari, que és el resultat d’un compromís que vam adquirir. Es tracta d’una estratègia per posar en valor la nostra pesca. La societat avança tan ràpid que descuidem el nostre passant recent que pot córrer risc de perdre’s», ha valorat el gerent del GALP, Joan Alginet.

«És una feina de recerca d’elements que a vegades per a nosaltres són molt evidents, però és necessari recollir-ho perquè no es perden, ja que formen part de la nostra història i, alhora, ha de contribuir per al futur de la Mar de l’Ebre. La feina dels nostres avantpassats s’ha de posar en valor», ha destacat també l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, on s’ha portat a terme la presentació de l’inventari.

El projecte ha estat un encàrrec del GALP en el marc dels ajuts per a l’aplicació del desenvolupament local participatiu i per a la seva elaboració s’ha comptat amb la col·laboració dels Serveis Tècnics de Turisme i Patrimoni dels ajuntaments implicats, les Confraries i Associacions aqüícoles, els Serveis territorials de Cultura i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de les Terres de l’Ebre i els tècnics del Museu de les Terres de l’Ebre.

Per elaborar el catàleg s’han consultat les diferents fonts d’informació existents en els catàlegs municipals, els elements inventariats per la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, la xarxa de museus existents i l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, i s’han mantingut trobades amb representants dels diferents municipis i confraries, així com s’han realitzat entrevistes personals a persones clau i treball de camp per a localitzar nous elements lligats amb el passat i present del sector pesquer i aqüícola.

L’equip redactor ha estat format per Alba Daranas Llopart (consultora tècnica), Arnau Matas Saavedra (consultor tècnic en ciutat i territori) de l’empresa Anthesis Lavola, i Neus Roca Cambras, arquitecta i especialista en patrimoni.

«Hi ha molta riquesa i saviesa, hem recollit tot el que hem pogut, però es pot anar ampliant. L’inventari vol recollir tota la riquesa etnològica, cultural, patrimonial, material i immaterial», ha expressat per la seua banda Alba Daranas.

«Hem inventariat per exemple infraestructures com els ports, ja que s’ubiquen en espais històrics, o els barris mariners i la seua forma de construir, els edificis... Hi ha molt de camp per recórrer. També s’ha inventariat el mateix riu Ebre, les llacunes... Així com festes, processons, les jornades gastronòmiques o la cuina vincu- lada al món del peix», ha detallat també Neus Roca.

Fins ara s’han recollit uns 150 elements, però és un document viu (digital), que s’anirà ampliant.