El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
El magatzem de gas Castor, en hibernació després dels més de mil terratrèmols que va provocar el 2013, ha patit un nou revés judicial, fruit dels recursos presentats per l’empresa citrícola Río Cenia ( a la que es va expropiar per tal de poder construir les infraestructures terrestres del magatzem).
El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Castelló ha anul·lat la concessió de la llicència d’obres de la planta terrestre atorgada per l’Ajuntament de Vinaròs a finals de 2009.
Segons la sentència, l’acord de la junta de govern, resolt només quatre dies després de l’entrada de l’expedient en plenes festes nadalenques, va autoritzar la construcció en uns terrenys que urbanísticament no eren compatibles segons els planejaments municipals.
Concretament, la sentència judicial argumenta que la planta no es podia autoritzar urbanísticament en terrenys rústics i hauria d’haver estat construïda en una zona industrial, atesa l’existència de nombrosos polígons que l’haurien pogut acollir al municipi i el seu entorn. La sentència retreu que ni el consistori ni l’empresa en cap moment van analitzar aquestes alternatives.
Tant Escal com l’Ajuntament adduïen que la planta formava part del projecte d’emmagatzemament de gas natural Castor i s’ubicava de forma adient respecte a les instal·lacions marines (amb les que connecta amb un gasoducte) i que els terrenys, ocupats per finques de cítrics, no tenien valors a protegir. Però el jutge sosté que cal separar les diferents estructures a l’hora d’aplicar la normativa corresponent.
Així, recorda que aquesta concessió de l’explotació del subsòl marí no facultava Escal UGS a transportar gas pel terme de Vinaròs ni a «construir la planta en sòl rústic».
El jutge, que no reconeix la planta dins de la xarxa bàsica de transport de gas natural –que l’hauria eximit de llicència municipal–, recorda que una activitat industrial en terrenys rústics exigia a l’empresa obtenir la Declaració d’Interès Comunitari per part de la Generalitat Valenciana, i més encara quan la instal·lació no disposava de pla especial per part de les autoritats urbanístiques i perquè la seva construcció no estava regulada en un pla d’acció territorial.
La sentència veu altres vulneracions de la normativa: un excés d’edificabilitat, d’acord amb el projecte d’execució, d’entre 62 i 116 metres quadrats, i d’alçades, en el cas de tanques metàl·liques que arriben als tres metres, pels dos metres de màxim que imposa la normativa.
La resolució també censura les mesures incloses a l’Estudi d’Integració Paisatgística aprovat també per l’Ajuntament vinarossenc al mateix temps que la llicència d’obres, les quals van ser «insuficients» i tampoc es van arribar a implementar.
Recursos
L’Ajuntament de Vinaròs i l’empresa Escal UGS han presentat sengles recursos contra l’anul·lació de la llicència d’obres de la planta terrestre del projecte Castor.
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, per la seva banda, ha anunciat que exigirà l’execució de la sentència –en cas de confirmar-se– i trametrà la informació del cas al Jutjat de Vinaròs que investiga la trama del Castor per suposada prevaricació ambiental.
