La Ràpita té dos mesos per tancar l’expedient de la consulta del canvi de nom

Cap de les dues opcions de la consulta popular celebrada el dimarts passat sobre el nom que ha de tenir Sant Carles de la Ràpita (mantenint aquest nom o bé la versió curta «la Ràpita») ha arribat al 20% vinculant que validava automàticament la decisió. Ara s’obre un tercer escenari que molts no preveien.

Malgrat ser l’opció més votada, «la Ràpita» va quedar-se a les portes del 20% de la votació en la consulta sobre el canvi de nom. Aquest era el percentatge que calia perquè qualsevol de les dues opcions fos vinculant, segons l’acord municipal que establia els paràmetres de la votació popular. 3.329 persones van votar en total a la consulta, el 26,72% del cens de 12.458 electors, de les quals 2.246 van optar per canviar a «la Ràpita» (el 18,03%) i 1.045 van decantar-se per mantenir «Sant Carles de la Ràpita», amb 9 vots en blanc i 28 nuls. Ara, el futur de la nomenclatura del poble queda en mans del ple municipal, que haurà de decidir si tira endavant el canvi de nom com vol el govern municipal d’ERC o manté l’actual.

L’alcalde Josep Caparrós ha explicat que ara s’obre un període de dos mesos per «tancar el capítol de la consulta». Si es decideix que s’ha de portar a ple, aleshores caldrà votar si hi ha o no canvi de nom. Si es decideix que no s’ha de portar a ple, es tancarà l’expedient i «el debat que fa dècades que tenim». Però, en tot cas, Caparrós ha reiterat que «el resultat d’avui dóna pistes del que vol la ciutadania». Caparrós ha declarat que «el resultat és molt clar, set de cada deu persones han votat pel canvi i l’opció de la Ràpita ha aconseguit el doble de vots que l’opció de Sant Carles de la Ràpita».

Pel que fa a la participació, l’alcalde Caparrós considera que «arribar a quasi un 30% de participació, tenint en compte que es tracta d’una consulta ciutadana i que ens falta costum de participació en processos participatius democràtics, és una bona xifra».

En canvi, els grups municipals a l’oposició, Junts, Més Ràpita i PSC, assenyalen l’alta abstenció i la interpreten com que al 73% dels ciutadans els és indiferent el canvi de nom o bé que estan d’acord amb l’actual nom oficial. Hi ha ciutadans que assenyalen que l’error ha estat delimitar en el 20% del cens perquè el resultat fos vinculant i altres defensen  que els recursos s’han de destinar a altres prioritats. El quid de la qüestió rau en quin valor se li dona a l’abstenció i si ha de marcar el resultat.

El canvi només necessita un acord per majoria absoluta del ple, que té ERC, i que la Generalitat el validi. Però els portaveus dels grups a l’oposició ja han avançat que rebutjaran el nom oficial, per «coherència» amb l’acord sobre el 20%.