«Les nuclears creen deserts de població»

Entrevista. Despoblament Rural. Saladié és professor i investigador al Departament de Geografia de la URV, i també pagès

16 agosto 2019 16:20 | Actualizado a 26 agosto 2019 10:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Sergi Saladié també és activista en defensa del territori. Exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya.

Catalunya i les Terres de l’Ebre i comarques de l’interior viuen panorames diferents respecte a l’economia i la demografia. Quines consideracions ens pot donar sobre això?

En el darrer segle a Catalunya, però també arreu del món, la població rural ha marxat a les ciutats o al litoral. Actualment, a Catalunya només produïm aproximadament el 30% de tot el menjar que necessitem i només el 4% de tota l’energia que consumim. Amb aquestes dades és obvi que el món rural està forçosament en declivi.

Creu que les administracions actuen adequadament per solucionar els problemes sobre el despoblament rural?

Queda clar que el món rural no és una prioritat per a la Generalitat de Catalunya. Si mirem els darrers 5 pressupostos aprovats des de 2011, veurem que al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació només se li destina el 2% del pressupost de tots els Departaments. Si entenem que la base del món rural és el sector agrari, queda clar que els recursos destinats son totalment insuficients.

Com actuaria vostè per revertir el problema?

Només que la Generalitat de Catalunya, de qui diàriament en depenen 1 milió d’àpats entre escoles, hospitals, etc., decidís oferir tots els menjars basats en productes de proximitat i ecològics, el repoblament del món rural estaria garantit. Es necessitarien milers de pageses i ramaderes que recuperessin terres de conreu i pastures per generar tota la diversitat d’aliments Amb aquesta acció tan senzilla es permetria recuperar una superestructura territorial agrària que facilitaria que els productes de proximitat i ecològics fossin habituals.

Creu que sent els que produïm més electricitat i disposem del riu Ebre hem aprofitat bé aquests recursos?

No. On va l’electricitat que generen aquestes terres? On van la major part dels ingressos? Exacte, als sistemes urbans. Ens han convertit en un mer objecte físic on disposar els seus sistemes de generació elèctrica a canvi de pràcticament res. En un estudi que vaig fer el 2014, vaig poder concloure que les centrals eòliques a Catalunya només reverteixen als municipis un 3,4% de la facturació. Les nuclears creen deserts demogràfics i econòmics al seu voltant: només cal mirar el polígon industrial d’Ascó completament buit, en un municipi que ha perdut el 10% de la població de que funcionen les centrals.

Com veu el futur dels pobles de l’interior?

M’agrada ser optimista i pensar que degut a la crisi energètica i climàtica que estem començant a tastar, els pobles i les comarques reviuran. I ho faran des d’una doble vessant: refugi i expectativa. Refugi, perquè viure a un poble, en general, és més barat que a una ciutat i hi ha més possibilitats de subsistència. Expectativa, perquè seran aquests espais rurals els que generaran provisions bàsiques (aliment, energia) que cada cop serà més difícil que pugui proveir el món globalitzat, i això generarà nous llocs de treball que han de permetre un cert nivell de repoblament.

Comentarios
Multimedia Diari