L’Estat obre la consulta pública del Pla de Protecció del delta de l’Ebre

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha iniciat un període de dos mesos de consulta pública sobre el Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre, que parteix dels principis establerts en l’Estratègia d’Adaptació de la Costa a l’efecte del Canvi Climàtic aprovada el 2017.

El document, elaborat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) sota la direcció de la Direcció general de la Costa i el Mar i de la Direcció general de l’Aigua, pretén «garantir la permanència i sostenibilitat del Delta en el temps», segons ha informat el Ministeri. Per aquest motiu resulta vital assegurar «assegurar la integritat i adequada conservació del litoral del Delta, la seva recuperació ambiental i tenir en compte les previsions per fer front a l’efecte de la pujada del nivell mitjà del mar».

Entre les actuacions previstes en el pla per part de la Direcció general de la Costa i el Mar, estan la revisió de la delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre, la creació d’una franja de protecció que permeti el lliure moviment de la costa i l’amortiment controlat dels envits del mar, incrementant així la seva resiliència, al costat de l’elevació de la berma després de la platja conforme als horitzons d’increment del nivell del mar i la subsidència (enfonsament de la superfície).

Amb l’objectiu de pal·liar el dèficit sedimentari, es proposa la realització de quatre transvasaments de sorra: des de la Punta del Fangar a les platges de la Marquesa i Bassa de Sorra, des de la punta del Fangar al cap Tortosa, des de la platja d’Eucaliptus a Illa de Buda i cap Tortosa, i de la Punta de la Banya al nord de la platja de la barra del Trabucador.

Les actuacions previstes per la Direcció general de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre es basen en la modelació hidrodinàmica i els estudis associats sobre la mobilització de sediments al riu Ebre o la permeabilització de barreres per a la millora del transport dels sediments.
També es contempla l’elaboració d’un protocol de gestió dels sediments, així com l’engegada de cartografia d’alta precisió i estudis de sediments als embassaments de Riba-roja, Mequinensa, Ciurara, Margalef i Guiamets.

Així mateix s’impulsarà la Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre (Riade) i es transformarà en el futur Observatori Hidrològic del Delta de l’Ebre, que recollirà en un portal web totes les estacions de mesura que hi ha a la zona, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, que permetrà «tenir monitoritzat el Delta per analitzar la seva evolució».

El Pla de Protecció, que es pot consultar a la web del Ministeri, també analitza alguns dels problemes globals que afronta el delta de l’Ebre, com la falta d’aportació de sediments, que porta a una descompensació sedimentària; la falta de regulació i control dels embornals i la inundació de la plataforma deltaica.

A més, s’estudien problemes relacionats amb la incompleta delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre i la seva ocupació, l’abocament de fangs orgànics, l’estat ambiental de les llacunes o la degradació ecològica de les badies i les pressions que suporten.