Reclamen a l’Estat simulacres d’emergència nuclear amb població civil

ERC reclama al govern de l’Estat que actualitzi els plans d’emer-gència nuclear exterior i dugui a terme simulacres amb població civil. La diputada republicana Norma Pujol va interpel·lar ahir al Congrés al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre aquesta qüestió i li va recordar que el primer i únic d’aquests simulacres que es va dur a terme al territori data del 1987. «Com a veïna de Flix, amb 34 anys, no n’he viscut mai cap», remarcà.

Segons Pujol, la no realització d’un simulacre general amb població, mobilització d’operatius i recursos, impossibilita poder comprovar de manera pràctica i real, l’eficàcia del Pla d’Emergència Nuclear Exterior de les Centrals d’Ascó i Vandellòs (PENTA). A més, apuntà que «aquesta inacció» vulnera un dels punts del mateix PENTA, que es compromet a coordinar un simulacre general cada tres anys.

Pujol també va recordar que «des de fa dècades els ajuntaments veïns de les centrals critiquen la manca d’actualització dels Plans d’Emergència Nuclears Exteriors, així com la falta de mitjans i recursos per poder portar-los a terme de manera eficaç i efectiva».

Un dels dèficits més rellevants és la manca de cobertura de telefonia mòbil en diferents termes municipals propers a les centrals i els «obsolets sistemes d’alerta i comunicació d’emergències» als ciutadans de les zones nuclears.

«Necessitem que l’Estat compleixi amb les seves responsabilitats i competències, i si no tenen la capacitat d’actualitzar els plans i d’organitzar els simulacres, traspassin les competències a la Generalitat de Catalunya i ho farem», remarcà.

El ministre li va respondre que el risc nuclear és i serà «competència única de l'Estat». Davant aquesta demanda competencial reiterada en diferents ocasions per part d’ERC, el ministre va assegurar que el govern central «no pot estar de cap manera d’acord, atès que ens trobem davant un tipus de risc amb indubtable naturalesa nacional, fins i tot pot ser internacional, i en el qual és preferible que els mecanismes de resposta comptin amb un comandament únic».

La gestió del risc nuclear ha de ser «un tot indivisible», perquè en els seus processos participa el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), amb competència regulatòria exclusiva a tot el territori nacional, però així mateix, perquè «d'aquesta manera centralitzada, si ocorre una emer-gència nuclear, no és necessària la prèvia declaració d'interès nacional i això facilita l’activació de les diferents capacitats de resposta».

Segons insistí Grande-Marlaska, «un accident nuclear no coneix de límits geogràfics entre administracions autonòmiques i moltes vegades les seves conseqüències transcendeixen l'àmbit de la pròpia sobirania dels Estats».

Per tot això, insistí el ministre de l’Interior, les competències en la gestió d'emergències d'aquest tipus «han de recaure en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat».