Un ofici tradicional en la modernitat a la Ribera d’Ebre

Hi ha oficis que actualment entenem com a purament artístics i sovint no ens adonem que són herència i memòria d’altres temps. En l’actualitat en trobem diversos casos, sent un d’ells la feina dels canterers de Miravet, que són un exemple del pas del temps i una mostra de com allò quotidià es pot transformar en una peça artística.

(Fotografia de portada: Juan Ventura Griño (pare) treballant al torn de peu. Foto: Terrisseria Ventura)

Tradicionalment, els canterers, de qui el nom prové de la paraula càntir, creaven als seus tallers peces necessàries per al funcionament d’una casa o per al dia a dia, com per exemple plats, els típics pitxells, estris de jardineria o peces professionals, que es venien als veïns del poble o mitjançant carros i llaguts es transportaven per vendre’s a altres zones de Catalunya, a l’Aragó, al País Valencià, o fins i tot se’n venien a Navarra. Amb el pas del temps, aquestes peces de fang, han perdut pes en la vida quotidiana per culpa de l’aparició del plàstic i les importacions d’altres països, però encara hi ha veïns de Miravet que mantenen aquest ofici viu gràcies a l’elaboració de peces tal com es feia tradicionalment, mantenint-se com un ofici hereditari que passa de pares a fills. Malauradament, però, encara que hi ha registres que a principis del segle passat s’hi dedicaven més de vint famílies, actualment només en queden sis tallers: Josep Papaseit, Josep Fabregat, Terrisseria Ventura, Josep Jornet, Ceràmiques Pedrola i Ferran Segarra. Tots aquests tallers estan localitzats a una mateixa zona, a la Raval dels Canterers, situada a l’entrada de la localitat, per la carretera T-324 que ve de Móra d’Ebre i Benissanet, i que la Generalitat de Catalunya, va declarar com a Zona d’Interès Artesanal. «Abans hi havia 100 persones dedicant-s’hi entre gent que carregava, que embolicava i descarregava, hi va haver tota una indústria», diu Ferran Segarra.

Josep Fabregat, canterer amb més de dues dècades d’experiència, explica que l’elaboració de les peces que es fan en aquest ofici i que ell mateix prepara des de fa més de vint anys, són un «procés bastant artesanal. Fa molts anys hi treballàvem molts més, però ara en quedem sis o set. Anys enrere hem passat una mica més de crisi per les importacions asiàtiques i s’ha perdut una mica de quota de mercat. Si aquest ofici s’acaba reconeixent, potser s’hi interessarà més gent. Ara hi ha una mica de canvi, sembla que els compradors comencen a interessar-se més». I és que en els últims anys, hi ha hagut un ressorgiment de l’interès per l’artesania gràcies a la potenciació de diversos valors ecologistes, l’alça de tendències com el ‘0 waste’ que tenen per objectiu la reducció de residus i el rebuig cap al plàstic, la creixent importància de la compra de km0, l’interès per productes fets a mà per sobre d’aquells en sèrie i les diverses campanyes per salvar el petit comerç. Arran d’això, aquests artesans de la Ribera d’Ebre, han començat a notar recentment un ressorgiment de l’interès pel seu ofici. A això, se li sumen la popularitat de les xarxes socials que els ajuden a mostrar el seu treball i difondre’l més enllà de les fires i mercats d’Artesania, on la major part dels consumidors d’aquesta classe de productes els coneixia. «Ara sembla que la gent torna a tenir més interès pel ‘handmade’, que ho comencen a valorar més», explica Montserrat Pedrola Miró, setena generació de canterers de Ceràmiques Pedrola, i afegeix que actualment «S’aprecien més les coses fetes a mà perquè les industrials les pots trobar a tot arreu. Ara sembla que tot es reprèn de nou». En aquesta mateixa línia, Xavier Ventura, de Terrisseria Ventura, afirma que les noves tecnologies i formats digitals també ajuden a la difusió de la seva tasca: «En els últims anys hi ha hagut un auge de gent que busca ceràmica feta a mà i a Miravet. En el nostre cas, tenim 400 models de càntir que es venen molt. Fins ara, la gent ens coneixia als mercats d’artesania, però avui en dia les xarxes socials també ajuden molt».

Els canterers miren al futur de forma optimista. «És important mirar de cara al futur. També hi ha formació per mantenir el negoci, nosaltres hem après d’altres generacions», explica Ventura.

Un ofici amb història i cultura

«Aquest és un ofici amb història, que es remunta al temps dels ibers», narra Pedrola. I és que la tradició ve de lluny. Miravet és un dels pobles de Catalunya amb més tradició de ceràmica i més antiga. Al poble s’han trobat restes que pertanyen a l’època dels ibers i dels romans, però no és fins al 1650 quan apareixen documentats oficialment per primera vegada als arxius parroquials del municipi els oficis de terrissaire i ‘alfarero’ juntament amb altres que també treballaven la ceràmica. Amb aquesta llarga història, l’ofici ha anat evolucionant, però després de la Guerra Civil el nombre de gent que s’hi dedicava va anar disminuint fins avui que queden sis persones que s’hi dediquen. També es va modificar la forma de treballar i la finalitat de les peces que van passar a ser artístiques. Segons Segarra, «abans es feien càntirs per posar aigua i altres recipients per contenir diferents líquids o blat. Hi havia diferents tipus de ribells i gerres. És una indústria que amb el temps ha anat canviant» i afegeix que «tot això es va modificar molt amb l’arribada del plàstic que va provocar aquest pas d’objecte utilitari a decoratiu. Actualment venem utensilis com per exemple testos per a plantes o altres objectes més dirigits al turisme».

La ceràmica, també té una forta influència àrab, mostra també de la riquesa cultural que Miravet ha tingut al llarg de la seva història. Amb el pas del temps, aquesta ha anat evolucionant la forma i els materials a l’hora de treballar. «Al llarg dels anys, l’ofici s’ha anat modernitzant, hi ha hagut canvis en els materials, ara són més utilitaris i menys tòxics», explica Segarra, que també apunta el component tradicional que es conserva: «Hi ha gent que encara es prepara el fang perquè tingui un color especial. Es pot comprar, també. Hi ha fàbriques que fan la mescla. Pel que fa als productes, visc del turisme i de la gent del voltant que compren testos o vaixelles».

D’aquesta mateixa manera, molts dels que s’hi dediquen s’enfoquen cap al turisme i la decoració. Pedrola també destaca aquest canvi en la finalitat de les peces de ceràmica: «Abans, no hi havia plàstic i al poble es fabricaven les peces, que es distribuïen amb carro, però ara la peça és més aviat decorativa». Un valor afegit també es la realització de cursos de ceràmica als mateixos tallers.

Aquests canterers, així, mantenen l’ofici viu als seus tallers, perquè, tal com diu Segarra, «hi ha gent interessada pel fang, és una cosa que mai ha acabat de passa de moda».