La banca que vetlla per la conservació del medi ambient

La portada del número de juny de la revista National Geographic és un altre avís del greu deteriorament que pateix el planeta. La imatge seleccionada per ocupar un espai pel qual sospiren els fotògrafs de mig món no deixa lloc al dubte: sota el títol “un mar de plàstic”, tones del material formen un temible iceberg que solca les aigües del planeta. La revista posa el dit a la llaga, ja que a la massa de plàstic que existeix en els mars se la comença a conèixer com el sisè continent per la seva envergadura. Nombrosos testimonis i la mort de milers d'animals donen fe de l'existència d'aquest modern holandès errant, el missatge del qual és el de la destrucció del nostre ecosistema. I ràpid. De la mateixa manera que el clima de la Terra es torna boig per un augment de la temperatura global que els humans provoquem amb el fet de la nostra existència quotidiana. Les emissions de gasos contaminants, sobretot CO2, deterioren un equilibri cada any més inestable.

Inversors, agències de ràting i reguladors inicien accions

Després dels Acords sobre el Clima de París i l'aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, el canvi climàtic es va convertir en un dels eixos principals de l'agenda global d'inversors i reguladors. Per als nous inversors sostenibles, els temes relatius al canvi climàtic són una nova fita en les seves agendes. Fa uns mesos, Blackrock i Vanguard van començar a votar a favor de temes climàtics; aquest any l'índex Russell 3000 ha revelat que la major part de propostes d'accionistes per a les juntes generals de les empreses té a veure amb temes socials i ambientals. Les agències de ràting tradicionals no es queden al marge i comencen a llançar índexs sostenibles: Standard & Poors ha creat la Global Ratings Green Evaluation i anuncia que també oferirà, juntament amb el ràting financer, el volum d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de les corporacions.

Però els reguladors no es queden enrere. La Unió Europea avança iniciatives com l'Estratègia sobre Finances Sostenibles com a part de la Unió de Mercats de Capitals o la Directiva Europea 2014/95/UE del Parlament Europeu i el Consell d'Informació no Financera, que inclou el medi ambient en el reporting de les companyies. També amplia el Fons Europeu per a Inversions Estratègiques per incloure una major varietat de sectors, així com mesures relacionades amb el clima. El G20, per la seva banda, crea el 2016 un grup de treball en finances climàtiques i recentment publica recomanacions voluntàries perquè les empreses informin sobre la seva gestió del risc de canvi climàtic als mercats. També inclouen recomanacions específiques per als bancs.

La banca que va obrir el camí: CaixaBank, un model de referència

La banca no ha estat aliena a la preocupació per mantenir el medi ambient en unes condicions que garanteixin que les properes generacions ho gaudiran, almenys, en el context actual. Ens podem remuntar a abans d’aquesta Cimera de París i l’aprovació dels ODS per trobar iniciatives en bancs espanyols que després han estat ratificades per aquests conclaves internacionals. Per exemple, ja des del 2010 CaixaBank comença una reducció progressiva de les seves emissions de CO2, i espera compensar aquest 2018 el 100% de la petjada de carboni generada per la seva activitat.

CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l’àmbit global. Aquest compromís va portar a CaixaBank a formar part des del 2007 del grup d’entitats financeres adherides als Principis d’Equador per garantir que els projectes als quals presta finançament i assessorament es duguin a terme de forma socialment responsable. Així mateix, des del 2016 forma part del Grup Espanyol de Creixement Verd, que potencia el creixement econòmic lligat a una economia baixa en carboni. El banc treballa per potenciar el seu model de banca socialment responsable, el qual es basa en el ferm compromís amb tots els seus grups d'interès i en l'adopció de les millors pràctiques. “Només així es contribueix a la solució dels reptes en matèria econòmica, social i ambiental”, afirmen des de l'àrea de Responsabilitat Corporativa de CaixaBank. L'organització mediambiental Carbon Disclosure Project ha inclòs l'entitat, per quart any consecutiu, en l'índex Climate A List, una selecció de les empreses que han obtingut les millors valoracions a tot el món. L'objectiu per aquest any de la compensació del 100% de la petjada de carboni calculada demostra una vegada més la preocupació de CaixaBank pel medi ambient i especialment referent al canvi climàtic. El banc gestiona el negoci i els seus productes i serveis en el marc d'aquest compromís amb el respecte de l'entorn i les persones. “De forma coherent, donem suport a les iniciatives i els projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic”, reiteren. I això comença per l'exemple en primera persona d'un banc que compta amb 30.000 empleats: amb els 929 M€ concedits en projectes de finançament d'energies renovables que contribueixen a la sostenibilitat del planeta. A través d’Agrobank, la línia de negoci de CaixaBank per al sector agrari, que dota de finançament a projectes sostenibles al camp, a més de comptar amb línies de bons i préstecs verds. També arribant a aquesta xifra: el 99,31 % de l'energia elèctrica que es consumeix en els serveis centrals i en tots els edificis i xarxa d'oficines de CaixaBank prové de fonts d'energia renovables. Una altra de les accions destacades és la dotació als empleats de dispositius mòbils – tablets - per al treball, alguna cosa que indueix una dràstica reducció de l'ús de paper amb les conseqüències positives que això té per a la sostenibilitat.

Iniciatives que posen color verd al mapa

Dins l'estratègia global respecte a la conservació mediambiental que un banc com CaixaBank duu a terme, es troben també accions sobre el terreny: el banc ha compensat quinze tones de CO2 a través del suport a un projecte de reforestació de terreny improductiu a Santa María del Campo (Burgos). Es tracta d'una parcel·la de més de set hectàrees que comprèn les valls i erms dels rius Pisuerga, Duero, Esgueva, Jaramiel, Arlanza i Durantón, entre les províncies de Valladolid, Palència, Burgos i Segòvia. La reforestació d'aquest terreny contribueix a mitigar el risc de desertificació i provoca un augment de la biodiversitat a la zona. Més color verd no només al paper, sinó a les imatges de satèl·lit. Una prova palpable que el compromís no es queda dins les empreses.

Amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, moltes iniciatives surten a la llum. Malgrat la quantitat d'informació que es transmet, no podem oblidar que es tracta del resum d'una activitat que es realitza dia a dia, amb una constància que permet consolidar els objectius marcats: deixar un llegat mediambiental a les properes generacions millor que el que ens hem trobat.