Sostenibilitat del sector agroalimentari, un repte de tots

Aquest sector genera ocupació i riquesa, però també garanteix la suficiència alimentària

26 octubre 2020 11:08 | Actualizado a 14 diciembre 2020 19:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Afirmar ara que el sector agroalimentari és estratègic per a les nostres comarques pot semblar una obvietat, perquè històricament ja ha estat així. Pel volum i la diversitat de productes que trobem a la demarcació de Tarragona i, no ho oblidem, per un imperatiu biològic: el sector agroalimentari és essencial per a la supervivència dels éssers humans perquè ens aporta els aliments que necessitem per viure i que hem de tenir al nostre abast cada dia. 

Ens trobem enmig d’una pandèmia que ha accelerat la tendència cap al consum de proximitat. Una dinàmica que s’explica per diversos motius. Un d’ells és la consciència creixent del consumidor a fer despesa a prop de casa per tal que els seus diners repercuteixin en l’economia del seu entorn, un comportament de base ideològica que també ha anat a més en els últims mesos com a efecte de la Covid-19. El consum d’aliments de proximitat també l’estimula la qualitat i la fiabilitat d’aquests aliments, una condició que a les comarques de Tarragona complim amb escreix. Sense oblidar un altre dels efectes de la pandèmia, la qüestió logística: en un món que viu permanentment sota l’amenaça de confinaments, tancaments de fronteres i altres contingències és un gran actiu disposar d’aliments que es generen a pocs quilòmetres facilitant la ‘suficiència alimentària’, un actiu en qualsevol situació però molt especialment si els escenaris es compliquen. Convé no oblidar-ho. 

Per tot plegat, és més evident que mai la necessitat d’aprofundir en sinergies publico-privades per garantir la sostenibilitat del nostre sector agroalimentari. Una sostenibilitat entesa des del punt de vista ambiental, però també des del que té a veure amb els aspectes de lògica més econòmica: la competitivitat i la rendibilitat. Exigències que, en els últims anys, han amenaçat bona part del nostre teixit autòcton de productors i empreses i que ara hem de rescatar pel bé del sector, generador d’ocupació i de riquesa, però també del de tota la societat. És, per tant, un repte majúscul i d’interès general comptar amb un sector agroalimentari dinàmic, pròsper i viable. Un repte que ha d’implicar a tota mena d’actors: des de productors i empreses agroalimentàries a institucions com la Generalitat, la Diputació, el món local, les Cambres de Comerç, l’IRTA, la URV amb els seus centres tecnològics, etc. L’objectiu compartit ha de ser l’impuls d’un nou model per al sector que doni resposta als reptes que té al seu davant l’activitat agroalimentària en aquest complex moment actual, amb condicionants de l’envergadura del canvi climàtic i la pandèmia de la Covid-19. Una conjuntura a la qual s’ha de donar resposta amb recursos, d’una banda, i coneixement, de l’altra, per garantir que les apostes que es fan són les adequades. 

L’economia circular, la valorització dels productes i la seva comercialització, la internacionalització, la sostenibilitat ambiental i, en definitiva, la supervivència i el desenvolupament del sector agroalimentari mereix l’atenció i el compromís de tota la societat. No oblidem, a més, els beneficis que aporta l’activitat agroalimentària en termes de protecció del medi ambient i equilibri territorial. Tot plegat es recull en les línies mestres de directives europees com el green deal’(pacte verd) i el farm to fork (de la granja a casa), marcs polítics que cal incorporar com a prioritat absoluta a les agendes polítiques del nostre territori. 

El poeta anglès William Cowper escrivia a finals del segle XVIII uns versos que ens serveixen d’advertència: «The poplars are felled, farewell to the shade» (‘Han tallat els arbres, acomiadem-nos de l’ombra’). Alineem estratègies, sumem esforços i compartim recursos i energies per defensar i impulsar el nostre ric sector agroalimentari i l’ombra que ens proporciona, en l’àmbit econòmic, però també en termes de suficiència alimentària i protecció del nostre entorn natural. Ens hi juguem molt.

* Joaquim Brufau. Coordinador de la Comissió Agroalimentària de la Cambrade Comerç de Reus Investigador emèrit de l’IRTA

Comentarios
Multimedia Diari