Voluntaris per millorar el món

24 abril 2018 06:13 | Actualizado a 25 abril 2018 06:36
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«Sempre hi ha temps… Sempre trobaràs una miqueta de temps per a això.» Oriol Anguera és una d’aquelles persones que, a més de la seva feina diària, dediquen de manera altruista i solidària una part del temps lliure a treballar per als qui més ho necessiten.

Espanya, ho diu tothom, és un país solidari. Només cal veure les xifres de donants d’òrgans per comprovar-ho. Una solidaritat o compromís amb els altres que podem veure cada vegada que es produeix una catàstrofe humanitària. Tant se val on sigui, lluny o a prop; a Mèxic, a Portugal, al sud-est asiàtic o a Haití… Sempre hi ha gent disposada a ajudar. Moltes vegades aquesta ajuda consisteix en una aportació anònima en un compte corrent. Però de vegades és arromangar-te o posar-te una samarreta i dir: «que hi puc fer res, jo?».

I per descomptat que sí, que s’hi poden fer coses.

 

La voluntat de canviar les coses

Cada vegada hi ha més gent a casa nostra que s’involucra en diferents tipus d’accions que van des de l’ajuda i l’acompanyament de gent gran fins a activitats amb infants en situació de pobresa o tasques en favor dels col·lectius més desafavorits. Homes i dones que no es resignen a la idea que les coses siguin així perquè sí.

Molts d’ells, com l’Oriol, ja tenen una vida feta. La seva és molt semblant a la de la majoria de nosaltres. Una feina en un banc, atendre clients, anar a buscar els nens a l’escola, fer la compra al supermercat… L’única diferència és que, a més de tot això, és capaç de vèncer el cansament diari i esgarrapar minuts al rellotge per participar en tasques de voluntariat.

I quan això passa, tot canvia. Ho percebem quan parlem amb qualsevol d’aquests milers de voluntaris com ell. «La frase que un voluntari rep molt més del que dona és un tòpic però és una gran veritat», diu l’Oriol mentre se li il·lumina la cara. Però el voluntariat també pot esdevenir una trobada de tu a tu amb la realitat més dura. Vanesa González ens explica que «quan surts a fer una activitat t’adones de què és la vida; de com n’és, de breu i de dura, i de la sort que tenim molts». Potser aquesta sensació de no deixar de prendre-li el pols a la realitat sigui el que arrossega moltes persones a viure aquesta experiència. «El voluntariat és una forma de vida; és una manera de sentir-te viva en la societat», comenta María Trinidad Castillo, que ja fa 15 anys que du a terme accions de voluntariat.

 

Empreses compromeses i solidàries

En els últims anys, també coincidint amb la crisi, hi ha hagut un augment notable del que s’ha anomenat voluntariat corporatiu, és a dir, l’impuls que es dona des de les empreses a aquesta mena de tasca i el fet de fomentar que els empleats ho practiquin. Segons algunes enquestes, a Espanya el 66,7 % de les empreses declaren que fan accions de voluntariat corporatiu. I és una xifra en una progressió constant. Al marge de l’enorme impacte social que aquesta mena d’accions poden arribar a tenir, és evident que l’interès de les empreses també és que els empleats coneguin més de prop la realitat social i desenvolupin uns nivells d’empatia que s’acabin incorporant a la feina diària i beneficiïn les relacions personals. El voluntariat corporatiu ja no es redueix només als treballadors, sinó que se’n va expandint el radi d’acció per comprometre-hi cada vegada més persones, com ara familiars i clients.

10.000 empleats que, a més, són voluntaris

En aquest camp, l’exemple més rellevant a Espanya, però també mundialment, és CaixaBank. L’entitat promou des dels inicis que els empleats participin en iniciatives de voluntariat de manera altruista i solidària, proporcionant ajuda als col·lectius més vulnerables. Tot, amb l’objectiu de generar un impacte social positiu.

CaixaBank, juntament amb la Fundació Bancària ”la Caixa”, impulsa l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa”, la iniciativa solidària principal del país, que actualment té més de 10.000 voluntaris. Està formada per empleats i jubilats de CaixaBank, i també per familiars i clients. Avui podem trobar voluntaris seus fins a l’últim racó de la nostra geografia.

La setmana més social

Durant els últims dies, el banc ha promogut la Setmana Social. El 2017 aquesta activitat va congregar més de 10.000 empleats voluntaris (un 44 % de la plantilla de la xarxa territorial i un 78,6 % de la xarxa internacional) i va dur a terme 6.128 activitats que es van desenvolupar amb 1.274 entitats socials locals i 22 accions en 21 ciutats del territori estatal. El resultat, un total de 462 hores de voluntariat internacional i una experiència inoblidable per als 10.000 empleats que hi van participar i per a tots els beneficiaris, que són els protagonistes de debò de cada una d’aquestes activitats.

La tasca de voluntariat dels empleats de CaixaBank s’ha convertit en un dels elements que més distingeix aquest banc de qualsevol altre. Milers de persones que s’uneixen i treballen braç a braç per fomentar valors essencials, com ara la solidaritat, la cooperació, el respecte o el compromís. Com diu Francisco Javier Martín, director d’una oficina madrilenya de CaixaBank i empleat des de fa 24 anys: «la meva entitat ho fomenta i ho posa en valor i jo, al meu torn, ho fomento i ho poso en valor».

Aquesta visió la comparteix tothom. Per a Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, «l’acció de voluntariat és una peça clau del Pla de Banca Socialment Responsable de l’entitat i que se sustenta, entre altres compromisos, en un compromís social irrenunciable». D’altra banda, el president del banc, Jordi Gual, va explicar que «la nostra entitat és hereva de la tradició centenària de ”la Caixa” i, per això, som un banc amb vocació social que té com a valors intrínsecs la qualitat, la confiança i el compromís amb el desenvolupament socioeconòmic de les persones i el territori on té presència».

Comentarios
Multimedia Diari