El compromís empresarial amb un desenvolupament sostenible

Ens trobem en una situació d’emergència climàtica. Els efectes que té el canvi climàtic sobre el medi natural, els ecosistemes i la vida diària de les persones és un fet irrefutable al qual hi hem de fer front.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, adoptada pels governs, societat civil i empreses, defineixen el full de ruta per assolir els canvis davant aquesta emergència.

Les empreses i la indústria estan compromeses amb els ODS. Sovint, es vol donar la imatge que les empreses són les culpables dels efectes del canvi climàtic i que no participen de les solucions a adoptar. Aquest enfocament és completament erroni.

Estem compromesos en assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per aconseguir aquest objectiu, cal treballar en diverses línies: en la descarbonització de l’economia, en el canvi d’una economia lineal a una de circular, i en la transició energètica a fonts renovables.

Aquest compromís cap a la descarbonització dels sistemes productius és ferm, però cal ser conscients que no tot es pot descarbonitzar. Cal ser conscients dels costos en temps i diners per fer efectiu aquest canvi. No totes les emissions de gasos provenen de l’energia utilitzada sinó, en algunes indústries, del propi procés productiu. Per tant, és molt difícil una descarbonització plena. Hem d’invertir en recerca i innovació en sistemes de captura i emmagatzematge i reutilització de carboni que compensin les emissions impossibles de reduir.

Un sistema energètic es basa en la triple premissa de seguretat de subministrament, eficiència econòmica i sostenibilitat ambiental. Les polítiques energètiques dels governs, tant espanyol com català, van molt destinades a l’electrificació del sistema energètic, en especial al domèstic. Molts sectors industrials, que necessiten gran potència d’energia tèrmica, simplement no es poden electrificar. Cal definir una ‘transició energètica industrial’ que garanteixi les necessitats energètiques de la indústria. Cal potenciar l’ús de combustibles alternatius i renovables, com biocombustibles, gasos renovables i, hidrogen o gasos sintètics produïts de residus.

Tenim reptes importants a afrontar. Tant la descarbonització, la circularitat o la transició energètica s’han de fer des d’un punt de vista més pragmàtic que polític. Si no, no serà ni útil ni efectiva. Cal més tecnologia i menys ideologia.

Necessitem seguretat jurídica en la regulació normativa. Cal una nova fiscalitat ambiental, on passem d’una mera voluntat recaptatòria a polítiques fiscals que promoguin la transformació. El ‘qui contamina paga’ ja no serveix. Cal una fiscalitat ambiental en positiu, que premiï les indústries que innoven i transformen els seus sistemes de producció cap a un sistema circular i renovable.

Les empreses som conscients que estem immerses en un ecosistema que engloba accionistes, treballadors, clients, usuaris i tot en el marc d’un entorn social i ambiental que cal respectar. L’aposta empresarial és per garantir l’activitat industrial i econòmica que permeti el progrés econòmic i social i el respecte a l’entorn i al medi ambient. És possible fer-ho. Estem compromesos amb un desenvolupament sostenible.

Salvador Sedó i Alabart és director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball