Hidrogen verd o baix en carboni: una necessitat en construcció

L’hidrogen s’utilitza principalment com a matèria primera (500.000 tones/any a Espanya) en la indústria. A Catalunya, la producció i ús està concentrada (unes 8 tones/hora) en el complex petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa.

La quasi totalitat de l’hidrogen consumit actualment arreu es produeix per processos que generen CO2, unes 8 tones de CO2 per cada tona d’hidrogen, s’anomena «hidrogen gris». Així, el primer objectiu és substituir aquest hidrogen gris per un hidrogen que durant la seva producció no generi CO2, hidrogen verd a partir d’aigua i energia renovable, o molt poc, hidrogen baix en carboni produït mitjançant tecnologies diverses.

Els usos de l’hidrogen com a combustible per a la mobilitat terrestre, marítima o aèria estan en desenvolupament, bé sigui hidrogen com a tal o com a derivats, amoníac o metanol per exemple. A més, una gran producció d’hidrogen verd o baix en carboni podria substituir, progressivament i a mitjà-llarg termini, al gas natural en alguns contextos.

L’hidrogen pot servir també per emmagatzemar energia sobrant, i utilitzar-la posteriorment allí on, i quan, convingui. Per això, es diu que l’hidrogen és un vector energètic.

Els reptes principals per al desplegament de l’ús de l’hidrogen verd i el baix en carboni són la millora tecnològica, la viabilitat econòmica i que hi hagi suficient energia renovable per produir hidrogen verd o les infraestructures per transportar-lo si cal.

Sigui com sigui, el potencial de l’hidrogen com a matèria primera, combustible i vector energètic ha fet que gran quantitat de països, i també la Unió Europea, tinguin plans estratègics ambiciosos per produir hidrogen verd i baix en carboni. La Unió Europea, immersa en la crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna, preveu produir-ne el 2030 uns 10 milions de tones/any i importar-ne uns 10 milions de tones més. A més, preveu la construcció d’hidroductes, com l’H2MED, per transportar aquest hidrogen des dels punts de producció o d’importació als punts de consum.

A Catalunya, més de 250 organitzacions públiques i privades s’han agrupat en la Vall de l’Hidrogen, liderat per la Generalitat i altres entitats promotores, per desenvolupar les noves cadenes de valor de l’hidrogen (producció-logística-consum) incloent-hi el foment de la recerca, la innovació i la formació, i la fabricació de components i equips que es requereixen.

En la Vall de l’Hidrogen de Catalunya hi ha múltiples iniciatives projectades que es troben en diferent fase de desenvolupament i algunes ja són una realitat: flota d‘autobusos amb hidrogen i la seva central de producció a Barcelona, pilot de producció i ús intern a petita escala en empresa de Lleida, fabricació de vehicles adaptats a hidrogen (un camió amb ús parcial d’hidrogen ha corregut el Dakar), el màster de tecnologies de l’hidrogen i múltiples línies de recerca aplegades en una xarxa catalana.

L’àrea de Tarragona és un epicentre de projectes de producció i ús industrial a mitja i gran escala que implicaran inversions molt considerables i que es faran realitat en els propers dos-tres anys. També veuran la llum projectes de mobilitat pública com els impulsats a la ciutat de Tarragona. Estem a l’inici de l’era de l’hidrogen. El seu desplegament total necessitarà dues o tres dècades.

Jordi Cartanyà és doctor en Ciències Químiques. Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Universitat Rovira i Virgili