Mengem ara millor que abans?

Alguns poden pensar que sí argumentant que estem més informats, no hi ha malalties per manca de nutrients, disposem d’«aliments ecològics» i ens alerten que determinats aliments que abans consideràvem sans com la carn ara són dolents...

Un estudi de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) i que ja té uns anys, ens va advertir que en les últimes dècades la dieta mediterrània rica en fruites i verdures «ha decaigut en un estat moribund» i la gent ha incorporat més carn, sucres i greixos dolents contribuint que la dieta sigui «més greix, més salada i més dolça». En aquesta línia, l’Organització Mundial de la Salut reconeix que l’alt consum de begudes o aliments rics en sucres afegits redueix la qualitat nutritiva de la dieta, ja que aporta una quantitat considerable d’energia mancada de nutrients.

«Parlar de dieta equilibrada, en el context actual, és parlar d’extrems gairebé impossibles en la vida diària»

Tots aquests canvis alimentaris sumats al sedentarisme, l’estrès d’una vida professional i la derivada familiar condueix a l’alteració dels moments adjudicats als àpats, desordre, disminució del temps dedicat al son, etc. Tot això ha degenerat problemes de salut (obesitat, diabetis, hipertensió, càncer, etc.). Malalties cròniques que no depenen d’un sol factor sinó que són multifactorials i on els estils de vida (alimentació, activitat física, alcohol i tabac) adquireixen una importància destacada. Per contrapartida, sobretot després de Nadal o previ a l’estiu comencen a aparèixer dietes de moda, restrictives que privilegien un aliment o demonitzen altres conduint a realitzar dietes restrictives i mancades de nutrients essencials que perjudica molt la nostra salut.

Alguns experts diuen que cal realitzar una dieta equilibrada: «menjar de tot i variat». No obstant això, en el moment actual d’alta disponibilitat d’aliments és perillós dir que la dieta ha de ser «variada» o «menjar de tot», ja que podem dur a terme una alimentació variada en aliments no saludables, i així per tant, mancada en nutrients amb les conseqüències assenyalades.

«S’imposa un retorn a formes tradicionals d’alimentació, a l’elecció d’aliments frescos i principalment d’origen vegetal»

Parlar de dieta equilibrada, en un context com el que acabem de referir, és parlar d’extrems gairebé impossibles en la vida diària i per això s’imposa un retorn a formes tradicionals d’alimentació, a l’elecció d’aliments frescos i principalment d’origen vegetal, tornar a la dieta mediterrània, la dieta de casa nostra. La dieta mediterrània ben realitzada compleix amb els preceptes d’una dieta ideal, ja que conté majorment aliments d’origen vegetal (fruites, verdures, llegums, oli d’oliva, cereals integrals, fruita seca) i un moderat consum d’origen animal (principalment peix, carns blanques i lactis sense sucres afegits), és de proximitat i sostenible. De fet és la dieta que avui dia apareix com una de les més saludables i recomanada per totes les guies alimentàries com la Guia per població americana, les guies de l’Associació Americana del Cor, de la Diabetis, etc.

Tornar a aquestes eleccions no és tan complicat i només hem de tenir en compte una sèrie de característiques que ens permetin triar i combinar els aliments més rics en nutrients essencials per, amb el condiment essencial de l’activitat física, i del descans reparador, ajudar el nostre cos a enfrontar-se en condicions avantatjoses al desgast de l’estrès que genera la societat i la situació com la que estem vivint.

En definitiva, si consumim més proporció d’aliments frescos i amb mínim processament indirectament disminuïm aquells aliments rics en sucres, greixos i sal cobrint les necessitats nutricionals i així augmentem la qualitat nutricional de la nostra dieta. Ja ho diu el saber popular «Vida amb fruita i verdura... perdura», Fruita i camí diari per ser un centenari... I no t’oblidis, si vols millorar la teva alimentació, posa’t en mans d’un dietista-nutricionista col·legiat.

* Dra. Nancy Babio. Dietista-Nutricionista. Professora Agregada i coordinadora del Grau en Nutrició Humana i Dietética de la Universitat Rovira i Virgili. Investigadora de l’IISPV i del CIBEROBN