Santa Coloma de Queralt és un poble de baixes temperatures amb camps daurats d’ordi i blat. De fet, el blat és un dels elements més característics del seu paisatge i també del seu passat industrial. La Farinera de ‘Cal Groc’ és ara un espai museístic que narra el procés d’elaboració de la farina, gràcies a la conservació de totes les màquines originàries de quan es va fundar.
Aquest antic molí fariner està situat a la carretera de Montblanc, just a l’entrada del municipi de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. L’edifici era propietat de la família Albareda fins que el 2020 van decidir donar-lo a l’Ajuntament per tal de preservar-lo millor i transformar-lo en un espai visitable.
Una mica d’història
La Farinera de ‘Cal Groc’ es va començar a construir el 1890, tot i que no va entrar en funcionament fins a l’any 1894. En un començament, hi havia tres edificis: la farinera, una fàbrica de ciment i una serradora. Les tres indústries funcionaven de manera simultània amb una única màquina de vapor.
L’últim moliner de La Farinera, Josep M. Compte, explica que aquesta era una de les dues farineres que hi havia en aquell moment al municipi.
Ell, després de dedicar la seva vida a aquest ofici, ara és l’encarregat de realitzar les visites guiades el primer cap de setmana de cada mes. Durant les sessions, relata en primera persona i des de les seves pròpies vivències, com era la feina i la importància que tenia la farina, el blat i el procés de fer el pa en aquells anys.
«Hi havia un consum molt gran de farina. Això ens fa adonar que el pa era indispensable»
Josep M. Compte, moliner de La Farinera
«Cada dia sortien uns 110 sacs de farina d’aquí, depenent del tipus de blat», assegura Compte. Els pagesos portaven el blat a la fàbrica i el col·locaven a la zona del dia de la setmana. Els dies estaven escrits a les parets i encara es conserven avui dia.
Segons relata el moliner, els quilograms es molien per ordre d’arribada i havien d’estar de dos a quatre dies esperant, ja que calia mullar la farina.
De cada 100 quilograms de blat, sortien 72 quilograms de farina blanca. El que quedava eren les despulles, que es donaven als porcs. «Hi havia un consum molt gran de farina. Això ens fa adonar que el pa era un aliment indispensable», afegeix.
En aquest sentit, les parets de la fàbrica estan plenes de dites sobre el blat i la farina. Probablement, aquests siguin dos dels elements que més refranys tinguin en català. “A l'abril el blat puja com un fil, al maig puja com un faig”, “Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà” o “No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat” són algunes de les frases fetes que decoren els racons de l’espai museïtzat i que, descriuen una activitat agrícola molt important.
Maquinària intacta
La maquinària de La Farinera es distribueix segons els diferents processos de producció: neteja del gra, condicionament, molta, tamisatge i embassat. Hi ha les màquines de neteja com el torn decantador, el carro pedrer o la despuntadora; les màquines de condicionament com la sínia mulladora o la setinadora; i les màquines de molta com el molí, el sasor o la raspalladora.
La maquinària de fusta que hi ha a la fàbrica és original de l'any 1894. Compte subratlla que «abans les màquines estaven dissenyades per durar anys i anys» i no s’espatllaven fàcilment. De fet, segons el moliner el sistema de funcionament per elaborar la farina no ha canviat gens. Una de les poques coses que ha canviat és que les màquines en comptes de ser de fusta són de ferro.
Element cultural indispensable
La Farinera va mantenir una forta activitat industrial durant la dècada de 1950 i, de les tres indústries, va ser l’última a finalitzar la seva activitat. Un dels motius pels quals va tancar van ser les poques mesures de seguretat de les que disposava i alguns factors tècnics que feien inviable el seu funcionament.
Entre alguns dels factors, destaquen els de seguretat i higiene, als quals no es podia fer front perquè requerien de grans inversions. Tanmateix, l’eclosió de noves fàbriques i grans farineres van acabar de retirar de la seva vida útil aquest molí fariner.
L’any 2003 va tancar definitivament les seves portes i en comptes de quedar en l’oblit, anys més tard pateix un procés de transformació que continua mantenint l’essència inicial de l’indret i que guarda dins seu tots els elements que van funcionar en el seu moment. Aquests antics objectes, eines i màquines que van ser testimonis de l’impuls industrial al municipi durant els segles XIX i XX.
Des de la seva remodelació i estrena del museu el desembre de l’any passat, La Farinera acull visites i també és un espai on es realitzen tallers, dinàmiques i exposicions que la fan ser un centre dinamitzador de la cultura i el patrimoni del territori.
En aquest sentit, La Farinera també vol ser un nou espai per experimentar i investigar sobre el cereal vinculat a la Baixa Segarra. Ben segur que seguirà mantenint intacte l’essència i la importància de la farina per a alimentar a milers de persones.
