Envoltat per les muntanyes de Prades, en un carreró estret de Vimbodí, i sota una façana imponent, molt diferent de la resta de les del seu voltant, hi podem trobar Cal Passió. Una casa d’estil noucentista que va pertànyer al pintor Adrià Campdesuñer i a la seva esposa, Laudelina Torres, i que ara té una segona vida.
Enric Alfonso n’és el propietari i, juntament amb la seva parella M. Carmen Hernández, van decidir fer-se amb aquest edifici que estava abandonat des de feia més de 35 anys. «Ens va cridar molt l’atenció la història que tenia aquesta casa, a més de l’estil i alguna aportació que havia fet Campdesuñer», explicava Alfonso, qui també afegia que «la reforma ha sigut molt llarga, lenta i costosa, perquè ens va enganxar la pandèmia, com a tothom». Sense desfer-se de les arrels de l’habitatge, i amb l’essència del pintor en diferents indrets de l’immoble, han volgut recuperar un lloc emblemàtic convertint-lo en una casa rural.
La façana ja té una rajola on indica qui havia habitat aquell immoble. Només entrar, just abans de pujar l’escala que dóna accés a la sala d’estar, hi ha quatre petites il·lustracions que expliquen la vida de Laudelina Torres, qui era originària de Vimbodí. La seva trajectòria és ben interessant, ja que va néixer a Cuba, on els seus pares havien anat a treballar, després va tornar al poble, va conèixer Adrià Campdesuñer, amb qui es va casar i establir a Vimbodí fins al final dels seus dies.
Campdesuñer, a més de pintar, també es dedicava a l’escenografia. Per aquest motiu, la casa està decorada amb cartells amb diferents obres de teatre on va participar. La seva petjada es pot observar, sobretot, a l’antic cup agrícola que es troba a la planta baixa. Allí han restaurat una part de la paret, i han mantingut una obra que havia fet el pintor. Actualment és una biblioteca amb gairebé 500 títols. Cal destacar que aquest espai també havia sigut l’estudi de Ràdio Vimbodí l’any 1984. El propietari remarcava que «volíem recuperar una part de la història del poble, ja que no era un pintor molt reconegut arreu, però sí al municipi».
Sense perdre l’estil
Tot i que ha estat una reforma molt a fons, perquè quan van comprar l’edifici estava en molt mal estat, han mantingut bona part de les parets que ja hi havia, i han recreat el terra. Pujant i baixant els tres pisos que conformen aquesta casa rural encara es poden veure les pedres, els colors i algunes decoracions que hi havia antigament. L’actual sala d’estar era on estaven ubicats els dormitoris, perquè era el lloc que tenia menys llum. Es pot trobar al segon pis, on també hi ha un lavabo amb les rajoles verdes i blanques, com les d’abans.
Pujant les escales podem observar les habitacions amb decoració i estil noucentista. Allò que eren les golfes s’ha convertit en la suite. Les vistes tota l’estona són a les muntanyes de Prades, però destaca sobretot la façana. Segons Alfonso «una especialista en art va dir que era noucentista popular, de poble».
Ahir es va fer una jornada de portes obertes –avui serà la inauguració oficial–, perquè tothom qui volgués pogués conèixer Cal Passió, la seva història i veure com havia quedat. Entre fotos de l’habitatge abans de la reforma, i els tres pisos, anaven passant moltes persones. De fet, els dos propietaris, asseguraven que havia estat un èxit. Comentaven que «venien veïns grans que havien vist la casa quan encara hi vivien, i tenien curiositat per saber com havia quedat». No és l’única casa rural que hi ha al municipi, n’hi ha quatre més, però Enric Alfonso creu que és important haver recuperat aquest emblemàtic habitatge, que forma part del Vimbodí.
