Posar en valor un territori tenint el curs fluvial del riu Gaià com a eix vertebrador és un dels objectius que es proposa l’Associació Terres del Gaià. I ho fa amb el convenciment d’ajudar a integrar persones i territori, història i patrimoni, velles estructures i natura. D’aquí que des de Terres del Gaià impulsen –es troba ja en fase força avançada– un mapa-guia de l’inventari del patrimoni fluvial del riu Gaià.
És just recalcar que aquesta publicació la sosté, el bagatge físic i documental derivat de la feina iniciada l’any 2016, després de la gaianada (nom amb què es coneixen les grans crescudes del riu Gaià) esdevinguda el novembre del 2015, els efectes de la qual van deixar a la llum nombroses estructures i restes patrimonials que no eren visibles, moltes d’elles datades d’època medieval: molins, sèquies, sínies, bases, rescloses, construccions de pedra seca... els conreus. Aquesta excepcionalitat, com poques, va moure els voluntaris de l’Associació Terres del Gaià que es van afanyar a fotografiar les estructures i elements abans no tornessin a ser engolides per la vegetació, per ser degudament inventariades.
Les dades obtingudes del treball de camp es van bolcar en fitxes dissenyades per la mateixa Associació i es va construir una base de dades on-line que recull aquesta feina, la qual es pot consultar a ‘Inventari del Patrimoni Fluvial del riu Gaia’ (https://terresdelgaia.omeka.net/), comenta Maribel Serra, secretària de Terres del Gaià i coordinadora, des de Santes Creus, de l’equip de deu persones que està treballant el Projecte Inventari. Per aquest motiu localitzem la notícia sobre el Gaià, als peus del monestir cistercenc.
Una tria de la base de dades
A partir d’aquesta base de dades s’ha fet la tria de les diferents estructures patrimonials que inclourà la guia. Maribel Serra explica que per triar-les s’han seguit criteris d’importància històrica, patrimonial i arquitectònica, però també i sobretot, seguint criteris d’accés, estat de conservació i tipus de propietat. De tota la informació i material recollit, a hores d’ara s’han confegit 200 fitxes d’altres tantes d’estructures i elements inventariats, amb una selecció de 45 fotografies, de les moltes realitzades, i la inclusió de cinc entorns naturals de la conca del Gaià, relacionats amb el patrimoni arquitectònic.
La Diputació de Tarragona és l’ens que s’ha encarregat de realitzar el projecte dirigit a traçar un nou camí per a recórrer les terres del Gaià, amb diverses modificacions per fer-lo més accessible al llarg dels 65 km del curs fluvial, des del seu origen oficial, a les fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins a abraçar la Mediterrània a la platja de Tamarit.
La guia en preparació serà editada per Editorial Piolet i, segons anuncia la seva coordinadora, Maribel Serra, «apareixerà a l’abril o maig, quan es posaran a la venda un miler d’exemplars». Constarà d’un estoig doble; per una banda, hi haurà el mapa del Camí de les Terres del Gaià, que recorre les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb les estructures visitables senyalitzades.
De l’altra, un llibret de 45 pàgines, que recollirà la informació de cadascuna de les estructures incloses, amb una fotografia i una petita llegenda. El llibret inclourà, així mateix, un glossari de termes relacionats amb la hidràulica, i un parell de dibuixos associats. L’objectiu de la guia és sobretot, de difusió de l’entorn natural i patrimonial de la conca, així com el coneixement d’aquest patrimoni ric que fa reconèixer la història d’aquest territori, totalment lligada al riu Gaià. Vol ser una eina de coneixement al mateix que un instrument per al senderisme i el turisme sostenible; retornar la vista al riu, que la població el conegui i prengui consciència de la seva importància. Però, com manifesta Maribel Serra, «sobretot és una eina d’amor al nostre territori».
Amb els convenis que l’Associació Terres del Gaià va signar amb la Fundació Privada Mútua Catalana i amb Repsol, el seu patrocini significa l’aportació del 50% del cost de la publicació. L’associació promotora ha comptat amb els estimables suports i complicitats d’altres entitats com el Centre d’Estudis del Gaià, l’Associació Cultural Baixa Segarra i el Centre d’Estudis d’Altafulla.
