Joan Vives i Milà, nascut a Altafulla el 1932, serà el segon altafullenc que rebrà la distinció de Fill Predilecte de la vila (el primer va ser el pintor local Salvador Ferré i Andreu, que ho fou nomenat el 2009), després que la proposta sigui aprovada en el ple municipal del dilluns dia 27, recollint la iniciativa nascuda en un consell sectorial de Cultura al febrer de l’any passat.
En Joan Vives, dedicat de sempre a la pagesia, és un personatge polifacètic el qual ha destacat també com a tallista de fusta. Des del Centre d’Estudis d’Altafulla, entitat de la qual Vives en va ser un dels onze socis fundadors, el defineixen com a ‘pagès il·lustrat’. Joan Carnicer, històric membre del Centre, no dubta a titllar Vives com «un dels últims guardians de la memòria d’Altafulla en qüestions poc conegudes o no escrites». Vives és autor d’articles i llibres publicats pel Centre com Coses d’Abans (2002) i Petites Històries i Personatges Populars (2017).
Per principis, Vives defuig de protagonismes i no és gens pròdig a rebre afalacs. Malgrat tot, admet que «no vull decebre ningú i acceptaré la proposta que sorgeix de les entitats i associacions d’Altafulla, la qual cosa he d’agrair».
Fent una mica de memòria, Joan Vives va ser regidor en els darrers anys de mandat de l’alcalde Jaume Vidal i primers de l’alcalde Joan Pijuan. En aquest període en destaca «la construcció del clavegueram» i com en la dècada dels seixanta «formant un bon equip, quan els inicis del boom turístic, vàrem canviar les ordenances municipals referents al volum constructiu i l’alçada dels edificis i també un pla general de bona connexió entre les urbanitzacions. Es pot dir que vam posar les bases del model urbanístic que avui caracteritza Altafulla», recorda Vives. Ja en el segon Ajuntament democràtic fou regidor entre 1983 i 1987.
Juntament amb els també regidors Albert Boronat i Víctor Simó, recentment traspassat, el 1969 iniciaren una campanya d’embelliment del nucli urbà, amb fonts públiques incloses.
En l’àmbit social, Joan Vives fou el primer president del Centre d’Estudis d’Altafulla (1977); també va ser president de la Cooperativa Agrícola, propietària de la Violeta; membre fundacional de l’Orfeó Nous Rebrots (1964) i cantaire durant algunes dècades; un dels impulsors del Xilofòrum (creat pel xilògraf Antoni Gelabert a la segona meitat dels 60). També és membre dels Castellers d’Altafulla des dels seus inicis el 1973, i un dels components inicials dels Grallers d’Altafulla (1975), entre altres implicacions en la vida ciutadana.
