Un intens viatge marcat per les diferències socials i les passions a la capital del Baix Camp, al segle XIX. Aquest és el rerefons de l’última novel·la de l’escriptora reusenca Marta Magrinyà, La diligència (Cossetània).
D’aquesta manera, l’autora viatja en el temps fins a l’any 1841, per evocar la primera línia regular diària documentada a tot l’estat. «Es tracta d’un homenatge, ja que, en el seu moment, la diligència va ser una aventura de gran rellevància i èxit», explica l’escriptora.
Pel que fa a l’artífex de la iniciativa rememora que «va ser impulsada pel comerciant Josep Brunet per cobrir el trajecte entre Reus i Barcelona. A la vegada, estava envoltat d’un grup de gent rellevant i amb moltes inquietuds, que s’emmirallaven amb el que havia passat a la Revolució Francesa i els moviments liberals». En aquest sentit, Magrinyà diu que el servei «va ser un prodigi perquè es podia arribar amb 10 hores a Barcelona; en aquella època, era com un tren bala».
«Es tracta d’un homenatge, ja que la diligència va ser una aventura de gran rellevància i èxit»
És per això que «va contribuir -tal com explica l’escriptora- a reforçar les relacions comercials entre les dues grans ciutats del moment. Si bé, el carruatge també feia parada a Tarragona i Vilafranca, per una qüestió de necessitats logístiques de canvi de cavalls i per dinar». Tot i la fita que suposà la connexió entre Reus i Barcelona, Marta Magrinyà sent que «se’n parla molt poc de la diligència, quan és el retrat d’una època».
En aquesta aventura, la reusenca hi embarca un ventall de personatges que a primera vista no tindrien massa relació, si bé a tots els uneix un passat. «En les 10 hores de viatge, m’interessava crear com a una olla de pressió, és a dir, que viatgessin personatges interessants, que xoquessin entre ells, amb relacions complicades i tensions fruit del passat de cadascú; i que a la vegada s’haguessin d’enfrontar a tots els perills que comportava viatjar amb diligència; és com imaginar-se l’oest americà multiplicat».
Sobre el context històric, la reusenca explica que «situo la diligència després de la primera Guerra Carlina per la qual cosa, a part dels bandolers, també hi havia carlins que s’havien llançat als camins», mentre que dels passatgers detalla que són «un home de negocis, la seva filla política convinguda i dues dones d’alt llinatge, a més d’un milicià i el conductor».
Quant a la coincidència de tots ells, afirma que és «com a la vida real, en què hi ha moments que coincideixes amb persones que no t’ho esperaries mai, i en aquest viatge passa el mateix».
Així mateix, Marta Magrinyà defuig d’atorgar un paper secundari a les dones. «És inconscient en mi que siguin dones fortes en el marc de l’època que els va tocar viure, marcada per unes convencions de les quals no podien escapar», assegura. Així mateix, des de la versemblança «intento que els personatges femenins generin sororitat -un concepte que aleshores no es coneixia-, i complicitat, precisament perquè les dones estaven tan encotillades que necessitaven trobar tota mena d’estratègies i recursos per sortir-se’n i buscar el que, al cap d’avall, busquem tots, la felicitat, és a dir, aconseguir tenir la vida que volien en la mesura que podien».
Passions i desitjos
Les relacions amoroses i les més passionals són les que donen més joc a la literatura de Magrinyà.
Així mateix, també reivindica el paper dels homes en tant que «la cultura i els convencionalismes de l’època també els atrapaven, i potser voldrien haver tingut una actitud més oberta i per això volien trencar aquestes mateixes barreres per assolir els seus objectius». En aquesta línia, l’escriptora reusenca emfatitza que «quan escrius d’una època passada amb una mentalitat present, i vols que tot s’entengui des del nostre punt de vista, has de contemporitzar. Quan llegeixes novel·les escrites fa molts segles també et sorprens del moderns que ja eren en la manera de pensar, però a vegades tenen actituds que des del prisma actual et costen d’entendre».
«Parlo dels meus llibres en termes de novel·la romàntica perquè fan referència a valors romàntics com que les passions mouen el món»
La diligència destaca per les descripcions cinematogràfiques que sempre posen en relleu els personatges: El núvol de pols que aixecava la diligència encara no s’havia assegut i l’atmosfera exterior era densa i càlida. «Sóc molt minuciosa i obsessiva a reflectir, per exemple, com van vestits els personatges per endinsar-me en aquella atmosfera, des que els lectors i lectores se sentin asseguts a la diligència fins que puguin notar el pes del vestit que portaven les dones de l’època, i les sensacions físiques i d’espai que suposava viatjar amb diligència».
Amor i passions
Després de set novel·les, un altre dels segells identitaris de la Marta Magrinyà és la manera en com les emocions i els vincles entre els personatges són retratades de manera que el lector se’n pot sentir un espectador que els vol acompanyar fins al desenllaç.
«Les meves històries sempre pivoten entre l’amor, les passions i els desitjos. Parlo dels meus llibres en termes de novel·la romàntica perquè fan referència a valors romàntics com que les passions i l’idealisme mouen el món, així com les grans històries d’amistat i de lleialtat, persones que compleixen amb els seus compromisos i que tenen uns principis ferris fins al final», assegura la reusenca, qui afegeix que «busco aquesta humanitat en els personatges perquè quan les persones convivim generem una complicitat amb qui tenim al voltant». Així, Marta Magrinyà conclou que «en tots aquests sentits, aquest és el viatge de La diligència».
La reusenca Marta Magrinyà amb el llibre ‘La diligència’. FOTO: Alba Mariné
