Ahir diumenge Flix es va convertir en el municipi amfitrió de la XXIV trobada d’Armats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. L’acte va comptar amb la participació d’uns 700 armats provinents d’una vintena de municipis catalans.
Cap a les 11 del matí, va començar la jornada amb la desfilada de tots els armats i pretorians pels carrers del municipi a ritme de tambors i cornetes. Seguidament, el recorregut es va dirigir a la plaça del mercat, on va celebrar-se la benvinguda i la trobada d’autoritats. Allí mateix, totes les confraries va dur a terme la imposició de cintes commemoratives per part de les autoritats.
Entre les localitats que hi han participat hi ha l’Arboç, el Vendrell, el Pla de Santa Maria, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Valls, Alcover, Vilallonga del Camp, Bellpuig, la Selva del Camp, Constantí, Juneda, Reus, Riudoms, Riudecols i la Palma d’Ebre. Com a novetat, enguany també van participar-hi una confraria del País Valencià, concretament de Vila-real i la de la ciutat de Lleida.
El president de la Confraria d’Armats de Flix, Joan Martínez, celebra que el municipi hagi acollit l’esdeveniment i que tanta gent s’hagin bolcat en la preparació d’aquest dia.
«Tenir la presència de 700 armats, això costa de muntar. Al darrere hi ha molta feina», diu el president, detallant que «hem tingut una norantena de voluntaris, a part dels armats que ens han ajudat al fet que la trobada sigui fluida i a preparar aquest esmorzar per a 800 persones, que no és fàcil. Estem molt agraïts a totes aquestes persones i al suport de l’Ajuntament, perquè, d’altra manera, això no hauria estat possible».
La implicació en la jornada ha estat gràcies a la tradició d’armats que hi ha a la localitat riberenca. En aquest sentit, el president de la confraria assegura que no hi ha cap mena de preocupació pel futur de la tradició ni per la falta de relleu generacional, ja que joves i nens també en formen part.
«Passa com en tot. A partir dels 7 o 8 anys fan un parèntesi i ho deixen, però més tard acaben tornant. Al final, sempre tenim planter», explica, assenyalant que «actualment som una seixantena d’armats. Fa molts anys que no baixem d’aquesta xifra, sempre hi ha continuïtat, tenim molta tradició».
Cal destacar que al municipi aquesta processó podria datar de principis de s. XX, però la seva activitat ha estat intermitent al llarg dels anys depenent de la situació històrica i social. Des de fa uns anys es manté estable.
Setmana Santa
Flix, juntament amb la Palma d’Ebre, és un dels municipis que conserva la tradició dels armats, lligada a les celebracions litúrgiques de la Setmana Santa. Els participants representen els soldats romans que, segons el catolicisme, van detenir Jesús i el van portar fins a la creu, on després el van crucificar.
Durant la Setmana Santa, els armats encapçalen el Viacrucis, la Processó del Sant Enterrament i la de Diumenge de Resurrecció, la Processó de l’Encontre, on intervé la figura de la Samaritana, la qual recita les Desmes, recuperades l’any 1997.
Les Desmes consisteixen en el recital d’un romanç que narra la conversió de la Samaritana i l’abandonament de la seua vida anterior amb la trencada del càntir que ha dut durant tots els actes de la setmana.
