La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va presentar aquest divendres a Tortosa el Pla d’inversions de l’Estratègia Delta, que ascendeix a 116,7 milions d’euros fins al 2032. L’Estratègia Delta és el paraigua sota el qual el Govern de la Generalitat aplega totes les accions previstes al delta de l’Ebre per donar resposta a la necessitat d’adaptació i mitigació d’aquesta zona davant dels efectes de la crisi ambiental mitjançant accions per revertir la subsidència, la regressió i la pèrdua d’hàbitats.
En una trobada amb agents del territori, la consellera va explicar que, a la inversió projectada inicialment, ara s’hi han afegit 36,7 milions d’euros per a la gestió integral de l’aigua dolça del Delta, que se sumarà a les accions projectades en el marc de l’Estratègia Delta relacionades amb la gestió dels sediments, l’estabilització del frontal deltaic i la protecció de la part interior del delta.
«Els anys més recents s’ha observat una reducció en l’aportació d’aigua dolça i l’augment de l’entrada d’aigua de mar a les basses, incrementant el grau de salinització i provocant canvis ambientals en la vegetació, la flora i la fauna», explicà.
El paquet de mesures inclou accions per a la millora ambiental de basses i badies mitjançant l’aportació d’aigua dolça, així com millores en les infraestructures i en la sostenibilitat energètica de la gestió de l’aigua.
Segons detallà Jordà, s’ubicaran noves bombes per alimentar les llacunes amb aigua dolça en volums suficients per assolir el seu equilibri ambiental. També es faran millores d’eliminació i gestió dels residus vegetals que s’arrosseguen a través dels desaigües. Així mateix, es millorarà la infraestructura hidràulica per disposar de la capacitat suficient per incrementar els volums d’aigua dolça que puguin rebre les llacunes i badies i s’optimitzarà la gestió i eficiència del sistema hidràulic.
Entre aquest conjunt d’accions, destaca la necessitat d’obtenir la màxima sostenibilitat energètica de la gestió de l’aigua dolça, especialment pel que fa al bombament de l’aigua dels desaigües cap a la mar. Així. es proposa assolir el màxim autoconsum amb energies renovables, mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques en el nombre més alt possible d’estacions de bombament. També es plantegen provar sistemes de generació elèctrica en baix desnivell i desenvolupar una prova pilot per determinar la rendibilitat de petits aerogeneradors per a l’autoconsum.
«Tot plegat persegueix garantir la preservació de la biodiversitat i els ecosistemes deltaics, la millora ambiental i productiva de basses i badies per incrementar les capacitats de pesca, aqüicultura i caça i promoure la sostenibilitat energètica de la gestió de l’aigua dolça», remarcà la consellera d’Acció Climàtica.
Actuacions en marxa
Les actuacions de la Generalitat al Delta ja estan en marxa, amb el Pla de reforç de les guardes de protecció de les basses del delta de l’Ebre, amb una inversió de 2,6 milions. També s’ha finalitzat el mostreig de sorres a la costa deltaica per realitzar l’estudi de sorres per reforçar el Fangar, la Marquesa, l’illa de Buda i el Trabucador, que preveu mobilitzar 11 milions de metres cúbics de sorra, seguint el model holandès de solucions basades en la natura, que precisament es va donar a conèixer en una jornada tècnica la setmana passada a Amposta.
«El delta de l’Ebre és una prioritat per a aquest Govern i l’Estratègia Delta és un full de ruta sòlid i consensuat», va concloure.
En las seva visita a les Terres de l’Ebre, la consellera també va inaugurar, a Amposta, el Living Lab Ebre Bioterritori, un espai de referència d’emprenedoria per a la proposta de solucions innovadores mitjançant la metodologia de co-creació, co-disseny i co-gestió amb els agents al territori. La infraestructura ha estat implementada per Eurecat Amposta en el marc del Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) Ebre Bioterritori, i forma part de la xarxa de Living Labs del Centre en Resiliència Climàtica. També es va fer una visita a l’Edifici Llavor del Centre en Resiliència Climàtica (CRC), que finalitzarà la seva construcció en els propers mesos.
