El Centre en Resiliència Climàtica (CRC), amb seu a Amposta, es defineix com el centre d’excel·lència «referent a Catalunya i rellevant a nivell internacional» per impulsar la recerca i la innovació en l’adaptació a l’emergència climàtica, «aportant solucions transformadores per transitar cap al desenvolupament sostenible i la digitalització». Pensant en tot el territori però amb una atenció especial al delta de l’Ebre per la seua extrema vulnerabilitat, l’equip format per nou investigadors i liderat per Carles Ibáñez treballa des del 2021 en diversos projectes nacionals i internacionals (amb el suport de tota l’àrea de sostenibilitat de l’Eurecat). «Tenim grups de treball per temàtiques: resiliència hídrica, de la costa, biodiversitat i paisatges mediterranis, descarbonització i un de més transversal de big data i intel·ligència artificial aplicada a aquests àmbits», explica Ibáñez al Diari. Identifiquen projectes i finançament, sovint amb fons europeus.
Un dels projectes en marxa és el Bioresilmed, de foment de la bioeconomia (agricultura, turisme basat en la natura) en paisatges mediterranis, amb accions al delta de l’Ebre (zona costa) i a l’altiplà d’Almeria, Granada i Múrcia (interior) amb socis d’aquella zona.
Al Delta, es treballa en el desplegament d’un esquema de crèdits de carboni per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en els arrossars; la millora de la captura de carboni en els cultius de secà, a més de restauracions d’aiguamolls, com els Ullals de Panxa.
Es tracta d’uns ullals situat al terme d’Amposta, entre dues carreteres i al límit interior del Delta, propers però no tan coneguts com els de Baltasar i on és necessària una actuació de restauració, ja que tot i ser hàbitats prioritaris, estan fora del Parc Natural i no es troben en bon estat (fins i tot s’hi va fer una explotació de torba).
«Pel fet que hi ha torba, ben gestionats poden capturar també molt de carboni, que és també un dels objectius que volem potenciar des del punt de vista de la resiliència climàtica», detalla el director del CRC. «És important reduir emissions, capturar el màxim possible de carboni en sistemes naturals o agraris i prendre mesures d’adaptació, davant la pujada del nivell de mar», remarca.
El projecte té una durada de tres anys i compta amb el finançament de la Fundación Biodiversidad de Ministeri per a la Transició Ecològica, amb fons europeus Next Generation.
En l’àmbit costaner, hi ha també en marxa un gran projecte europeu, el Rest-Coast, de restauració de la costa. La idea és identificar les barreres que hi ha a les zones costaneres de la Mediterrània i l’Atlàntic i la restauració d’espais naturals o seminaturals, «en la línia del que demana la Unió Europea i Nacions Unides». Al Delta s’hi preveuen actuacions a la zona de l’Alfacada i es treballa també en una prova pilot de restauració de sediments del riu, a més de l’assessorament en l’aportació d’arenes a les platges.
A l’Alfacada, on ja es va restaurar la llacuna, ara es retirarà un dic en desús proper al mar, per tal de connectar millor els aiguamolls i la costa. D’aquesta manera es podrà comptar amb una zona de protecció davant de grans temporals marítims.
El CRC participa també en el projecte Impetus, en el marc de la convocatòria europea del Green Deal, pel que es fan proves experimentals de petits aiguamolls més eficients per depurar la contaminació química procedent dels arrossars. També treballen per modelitzar el transport de sediments a través dels canals del Delta, per a mitigar la subsidència (enfonsament del terreny); «un fenomen que porta el Delta cap a un model holandès»,explica Ibáñez.
Climas és un altra de les iniciatives en marxa, aquesta en l’àmbit de la participació ciutadana i les assemblees climàtiques i amb equipaments com el ja inaugurat Living Lab Ebre Bioterritori.
Properament iniciaran també l’Effective, un projecte europeu liderat pel Centre Tecnològic Naval de Múrcia, de gestió de les àrees marines. «Hi participem perquè volem fer unes proves pilot a les badies dels Alfacs i el Fangar, de millora de la qualitat de l’aigua i la biodiversitat». I no deixen de buscar noves oportunitats de recerca, «perquè la ciència i la tecnologia siguin útils davant els reptes del territori i la societat».
El Centre en Resiliència Climàtica és una iniciativa de col·laboració publicoprivada liderada pel centre tecnològic Eurecat, juntament amb l’Ajuntament d’Amposta i la Universitat Rovira i Virgili, en la què participen també com a socis la Generalitat (a través del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate), el CREAF, la Fundació Catalunya la Pedrera i la Fundació Empresa i Clima, l’Observatori de l’Ebre, el Centre de Recursos Costaners de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic i l’entitat SEO Bird/Life. Ara estan construint una nova seu a Amposta: l’edifici sostenible Llavor.