Els set alcaldes del Delta de l’Ebre i el director de la Taula de Consens del Delta van participar ahir a la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre, tot exposant als diputats del Parlament de Catalunya la necessitat «urgent» d’actuar ja contra la seua regressió i subsidència. Els batlles demanen passar a l’acció amb les mesures que proposen al Pla Delta, elaborat des del territori.
El director tècnic de la Taula de Consens del Delta, Rafa Sánchez, va exposar els tres tipus de problema a què s’enfontra actualment: d’una banda, la regressió (es calcula que l’Illa de Sant Antoni podria desapareixer el 2030); d’altra banda, la inundació marina (amb el temporal Glòria es van inundar 3.000 hectàrees d’arrossars), i finalment, la subsidència o enfonsament. «Volem intentar conservar el Delta tal i com el coneixem. Per garantir això calen els sediments fluvials, que és una solució estructural i fonamental però més difícil des del punt de vista tècnic. Per guanyar temps, igualment necessitem mesures més urgents, com l’aportació de sorres», exposà. Per a Sánchez, serien necessaris 500.000 metres cúbics de sorra, però alhora «no perdre ni un minut més per a la gestió dels sediments». Sánchez va reconèixer que a l’embassament de Riba-roja no hi ha tants sediments com els que el delta necessitaria (caldria activar també Mequinensa), però seria una solució parcial. «Ara tenim un delta feble i hem de recuperar part d’aquest delta perdut. Pensem que els diners no han de ser un problema per al que mereix el Delta».
L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, va insistir que la problemàtica del Delta no és territorial: és nacional, estatal i fins i tot europea. «És imprescindible que les administracions del nostre país es facen seu aquest problema, no és un problema sols de la gent que viu aquí». Per a Caparrós, el Pla Delta elaborat des del territori aglutina un conjunt de mesures a curt, mitjà i llarg termini que donen resposta a les seues problemàtiques. «El Delta necessita l’aportació de sorres, la gestió dels sediments i el impuls dels camins de guarda a les llacunes. Demano als diputats que ens ajudeu i actueu de palanca per desencallar la situació».
Per la seua banda, l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs va incidir que «davant dalgunes prediccions que diuen que el Delta és dinàmic, jo sempre dic que és la mà de l’home la que l’ha portat a aquesta situació, de forma que ha de ser la mateixa la que ha d’evitar la seua regressió». Tomàs va considerar que el territori no demana «res» que no s’estigue fent a altres llocs del territori espanyol. «Com ja s’ha dit algun cop, la gent del Delta no volem ser els primers refugiats climàtics d’Europa». Per tot plegat, Tomàs va demanar que el Pla Delta de l’Estat inclogue les mesures que es demanen des del territori.
L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, va retreure el fet que el Delta tinga moltes figures de protecció com la Xarxa Natura 2000 o el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN), «i sempre ho hem acatat tot, però a l’hora de protegir-lo ningú fa res». Gonell destacà el cas de l’Illa de Buda, un dels espais més importants de la Mediterrània quant a biodiversitat. «Executades les accions de protecció, els sediments poden ser un bon complement, però cal tambe aprofitar els sediments que ja tenim a les badies i a la bocana del riu», exposà.
També el batlle de Deltebre, Lluís Soler, va recordar que el Delta ha perdut fins a 1000 camps de futbol en els últims 75 anys. «A Espanya, hi ha ciutadans de primera i de segona, i al Delta viuen els de segona, que només reben bones intencions, però de fets no n’hi ha», declarà. «El que volem és acció d’una vegada per totes. Tot està ja estudiat». En aquest punt també va insistir l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa: «ara hi ha estudis a tot el món i sabem de solucions. No hem d’inventar res nou. Mai hem parlat de construccions dures, de formigó o esculleres. Hem de seguir tirant endavant el pla Delta». Document, recordà, que ja fa cinc anys que es va començar a treballar i que ja fa dos anys que es va presentar.
L’alcalde Ramon Brull va oferir un discurs més emotiu: «m’agradaria molt que el meu nét puga viure i acabar la seua vida al Delta, i això serà difícil. Està ferit de mort. Dècades sense actuar ens han portat a la situació alarmant actual. Em sento completament decebut amb les administracions». Finalment, l’alcalde de l’Aldea, Xavier Royo va incidir en el paper de la Taula de Consens: «som els representants de la ciutadania del Delta. Quina veu més autoritzada pot haver? Anem a contrarellotge, i no podem esperar només a les aportacions de sediments. La burocràcia de les administracions i alguns altres estaments no ens deixa avançar, i estem en una situació d’urgència. Si la mar inundés la Ricarda del Prat, la resposta no seria la mateixa que tenim al Delta».
