Prova pilot per sembrar musclos de fora de les badies del Delta per millorar la supervivència

Els productors, en una adaptació al canvi climàtic, assagen l’ús de cria procedent de piscifactories de l’Ametlla de Mar, ja que la calor de l’estiu en va provocar una gran mortaldat

31 enero 2023 18:12 | Actualizado a 31 enero 2023 23:24
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els productors de musclos del Delta de l’Ebre han arrencat una prova pilot per sembrar musclos de fora de les badies del Delta per millorar-ne la supervivència. Les calorades dels passats estius van afectar greument la cria de musclo, que va patir una gran mortaldat.

En concret la mesura consisteix en portar 50 kilograms de llavor o musclo petit captats de forma natural a l’Ametlla de Mar, a les piscifactories de l’empresa Acuidelta, a una musclera de la badia dels Alfacs i estudiar-ne el seu creixement. D’aquesta forma, els productors abatirien els costos de producció i d’importació, evitant haver de comprar la cria a països com Grècia o Itàlia i oferint musclos de qualitat a un preu competitiu.

«Tenim problemes de comercialització i producció. És pràcticament ja imposible criar cria de musclo als Alfacs. L’any passat vam haver de comprar 1,5 milions de quilos fora. Això fa difícil la viabilitat econòmica del cultiu de musclo. Comprar la cria ara costa el doble», explica el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), Gerardo Bonet. «És fonamental la llavor, però també la qualitat que ofereix la badia i que evolucione favorablement». I és que les badies del Delta ofereixen un seguit de nutrients que fan créixer el musclo amb unes condicions òptimes per al consum.

El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, explica que aquest projecte és un exemple de resiliència al canvi climàtic. «La bona notícia és que tenim una producció de llavor fora del Delta però molt aprop, i no s’ha de comprar al mercat internacional. Aquesta és una solució estructural per a un problema estructural. Tot fa pensar que la prova funcionarà. Tindrem una llavor a mar obert sense interferències del canvi climàtic però criat dins de les badies, que garanteixen un musclo de qualitat excel·lent pels seus nutrients». Tudela també ha remarcat que aquesta és una col·laboració «modèlica» amb les empreses d’Acuidelta i Balfegó, que també se sumarà al projecte amb unes cordes captadores de cria.

Així per exemple l’aigua a l’estiu a la badia dels Alfacs assoleix els 30 graus, mentre que a l’Ametlla de Mar no sobrepassa els 28, a més de tenir major oxigenació de l’aigua per les corrents, cosa que dóna més oportunitats al musclo perquè no mori.

Segons Bonet enguany molts productors encara s’arriscaran un any més a captar la cria de la badia, però el gerent es considera optimista amb la prova pilot. «És millor no dependre d’Itàlia o Grècia», afirma. A més, llençar la cria morta a les badies també tenia un cost per als productors.

Si els resultats de la prova són satisfactoris, com així s’espera, es treballarà en una concessió exclusiva per a la captació de musclo fora de badies que puga assegurar les necessitats de tots el aqüicultors del delta.

Una solució a dos problemes

L’any passat a la badia dels Alfacs va morir tota la collita de musclo per les altes temperatures. Els productors van haver de comprar de nou, a Itàlia i a Grècia, la llavor per poder a tornar a sembrar. Van ser 1,5 milions de quilos. Amb el cost del transport disparat, van haver de fer front a una despesa sobrevinguda d,1’5 milions d’euros, el doble que fa tres anys. En canvi a l’Ametlla de Mar l’abundància de cria de musclo a les piscifactories d’Acuidelta i Balfegó els genera nombrosos problemes. «Han d’entrar els bussos amb instruments per netejar les xarxes. Hem de llençar el musclo. És un pes afegit que ens dóna problemes», confirma el responsable d’Acuidelta, Spyros Smponias. El projecte, així, serà beneficiós per als dos sectors.

Comentarios
Multimedia Diari