La plumilla és una secció indispensable del Diari, per això aquest més que el seu autor, l’Antoni Coll, fa vacances, els lectors la troben a faltar. Jo, que soc un d’ells, he resolt l’absència canviant la plumilla per la ploma que fa anar al seu llibre ¿Puedo llamarle Mijail? Las amistades personales en el final de la Guerra Fría (Comuniter, 2022). Ploma: l’escriptor per sinècdoque.
De la guerra freda se n’han escrit més quilos de llibres que quilos de maons devia tenir el Mur de Berlín, que és el protagonista immobiliari del text. Però cap com el d’Antoni Coll, que explica l’alta, l’altíssima política des de la bellesa humana de les amistats, d’aquí el títol: Ronald Reagan li va preguntar a Margaret Thatcher, que ja coneixia Gorbatxov, si el podia tractar pel nom de pila. Li va desaconsellar, però al final tots tres van ser amics, tan que Gorbatxov va ser Mijail quan va anar al enterrament d’en Reagan, que era en Ronnie, i va posar emotivament la ma damunt del fèretre. El llibre va ple d’emocions com aquesta que contribueixen a explicar la rebotiga d’una de les proeses més importants de l’última història d’Europa.
¿Puedo llamarle Mijail? Las amistades personales en el final de la Guerra Fría”, un gran llibre que ressalta l’humanisme de la política
A partir d’apuntalar be cada personatge, l’autor els va entrellaçant i al final s’esdevé el miracle. Potser en puritat perquè hi ha el Papa pel mig, i de quina manera! Resulta que Karol Wojtyla també es va entendre amb Gorbatxov i és profecia –seguim allà mateix—que el Papa eslau com ell va tenir un paper decisiu en el final de l’imperi soviètic, que havia patit en la seva pròpia carn després d’haver patit el nazisme. Quin drama, els polonesos!
El text és apassionant perquè està narrat en format ‘The Crown’, els actors són coneguts i de tant en tant l’autor hi fa un ‘cameo’ estil Hitchcock
El text és apassionant perquè està narrat en format –no sé, per dir alguna cosa– The Crown, els actors són coneguts i de tant en tant l’autor hi fa un cameo estil Hitchcock. Antoni Coll te una dilatada carrera periodística, amb projecció internacional ja del Diari de Barcelona i La Vanguardia, que el van consolidar després en els vint anys de fructífera direcció del Diari.
L’Antoni Coll ha preguntat a la Thatcher, ha sabut com era el Papa de la primeríssima ma del seu cap de premsa, el doctor Navarro Valls, amic seu, i fins i tot ha anat a una roda de premsa de Gorbatxov, que en dir-li com es deia va fer broma fonètica amb el nom d’un altre amic de tot plegat: el canceller Kohl, que es pronuncia com pronuncien Coll als països sense ella final fonètica.
En contemplar com els respectes i afectes entre els líders de la guerra freda van ser possibles, trobo a faltar talla de polítics i humanisme a la política.
