Alça, Manela!

| Actualizado a 29 noviembre 2022 07:00
Josep Ballbé i Urrit
Comparte en:

Tot té un preu. Voler-nos fer empassar, però, la pila de mentides esbiaixades/vergonyants del president de la FIFA abans d’inaugurar el Mundial de futbol –a Qatar– passa de taca d’oli. De passada, podria haver fet la roda de premsa de la maneta d’en Xavi Hernàndez, el ‘trainer’ de Can Barça. Som lels, la qual cosa no vol dir que estiguem amurmats o que ens llepem el dit.

En l’embolat de l’elecció d’aquesta seu per a dur a terme el campionat hi planen els dubtes de suborns. Tot plegat donant per fet que el capítol dels drets humans en un país tan summament tèrbol no arriba –ni de bon tros– a l’aprovat. Que no ens tractin de carallots!

Molts dels detractors inicials del projecte s’han anat deixant plegar per la morterada de calers que han corregut per sota-corda. El rentat d’imatge que pretenien els qatarians ho justificava absolutament tot. Que les temperatures del país siguin insuportables o que els drets del col·lectiu femení siguin paper mullat no ha servit ben bé de res.

Molts dels detractors inicials del projecte s’han deixat plegar per la morterada de calers que han corregut per sota-corda. El rentat d’imatge que pretenien els qatarians ho justificava tot

Els organitzadors van prometre l’oro i el moro –fent caps i mànigues– per a arranjar-ho tot. Mentida podrida! Sense oblidar que la política d’uns suposats drets humans, per aquells verals, és pura quimera. Ningú no pot precisar l’innombrable nombre de treballadors foranis que han mort en la construcció d’estadis i altres infraestructures. Tot s’ha diluït al bell mig d’una foscor ben tèrbola.

No puc oblidar tampoc que aquest país alberga la seu central de la cadena de TV Al Yazira, amb suposades connivències gihadistes. Mai no s’han investigat, sobretot perquè la pela és la pela. Comprar el silenci, fins i tot de mitjans de comunicació –a base de diner, diner i més diner– ha costat ben poc. Mentrestant, el ‘tal’ Rubiales (’presi’ de la Federació espanyola de futbol) viu a cos de rei. Encara és hora d’aclarir els tripijocs amb l’ex de la cantant Shakira per dur la Supercopa de futbol espanyola a l’Aràbia Saudita, a canvi d’ensabonar-lo amb la mòdica ‘crema’ de només 24 milions d’euros.

Ningú no pot precisar el nombre de treballadors foranis que han mort en la construcció d’estadis. Tot s’ha diluït al bell mig d’una foscor ben tèrbola

Podríem passar llista dels mandataris internacionals que s’han anat a fer la foto allí. S’omplen la boca de tòpics democràtics/verbals que encara els emmerden més. Prou que ens agrada veure futbol –a mi, el primer!–, però tot no s’ho val. Prou de mentides, paranys i preses de pèl! Ja ho deia Quevedo: «Poderoso caballero es Don Dinero».

Comentarios
Multimedia Diari