La designació de Maria Mercè Martorell com a cap de llista del PP a les eleccions municipals a Tarragona ha provocat el primer gran esbalaïment de la convocatòria electoral. Que el PP busqués un cap de cartell amb més glamur que José Luis Martín (que no és «la alegría de la huerta», com diuen al mateix PP), podria entendre’s.
Però que el revulsiu sigui la triple M (Maria Mercè Martorell) ha desconcertat tothom. La rediviva candidata, per tres cops portaveu popular a la plaça de la Font, va protagonitzar una cridanera trencadissa del carnet per discrepàncies, precisament, amb l’actual president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández.
Per afegir proves a la sorpresa, MMM va concórrer a les eleccions del 2007 amb la seva pròpia candidatura (Tarragona Grup Independent) i va obtenir 1.371 vots, un escarransit 2,68% dels sufragis emesos.
Quin miracle esperen que conciti ara la revinguda? Més aviat l’operació fa un tuf de revenja interna dels Fernández Díaz i del clan Montserrat contra Alejandro Fernández per haver-los apartat del poder fa tres anys. Han venut el producte a Gènova i Feijoo ho ha comprat sense adonar-se del merder que provocarà el retorn de Martorell. Sobretot, Quico Ricomà i Rafa Luna estan que bufen. Ja saben com fa aquella clàssica alerta de la política: «¡Al suelo, que vienen los nuestros!».
